aHome / Activitats / Destacats / Adéu a 2020, un any malaurat

Adéu a 2020, un any malaurat

Per moltes i variades raons, 2020 ha estat un any difícil de pair per l’ampla comunitat que d’una o altra forma estima Vilars. Fets dolorosos de conseqüències personals irreversibles, la pandèmia retallant i robant-nos bocins de les nostres vides i greus estralls sobre el patrimoni, ens han condemnat a viure’l amb pena i han deixat la Fortalesa malferida, refent-se lentament, més temps tancada que oberta, i aïllada del públic per al qual va emergir de sota terra.

No havíem acomiadat -com qui diu- 2019 i encara romaníem impactats per les destrosses provocades per la DANA, el tren de tempestes i la robinada del 22 d’octubre, quan s’afegiren els danys causats per la tempesta GLÒRIA el 23 de gener de 2020. Dues patacades d’aigua, dos episodis de violents aiguats que poden semblar-nos excepcionals mirant enrere, però que el canvi climàtic vaticina que seran més freqüents i els converteix en greu amenaça si no es prenen mesures. La vulnerabilitat de l’emplaçament de la Fortalesa, ja demostrada, s’ha fet evident en tres ocasions en pocs mesos: a finals d’abril, pluges no tan fortes, sense rierada equiparable, van tornar a inundar el fossat; aquesta vegada, mai tan ben dit, plovia sobre mullat: terreny amarat, neteja de ponts, sèquia col·lapsada.... El 26 de febrer, una malaltia fulminant s’emportà en Joan B. López, l’amic i company insubstituïble en la bella aventura col·lectiva que ha estat Vilars. Uns pocs dies després del seu decés, sense ser conscients del que se’ns venia al damunt, començàvem a patir les conseqüències del confinament i la pandèmia, que, en aquells moments, vàrem viure com “aplaçaments temporals”, ni tan sols com activitats suspeses, fins que les xifres aclaparadores de contagis i defuncions s’anaren imposant. Un d’aquells actes, per a mi potser el primer, va ser la presentació-col·loqui de l’obra “Història Mundial de Catalunya” dirigida per Borja de Riquer (Edicions 62, 2018), en la que havia tingut la satisfacció d’escriure un capítol dedicat a la Fortalesa dels Vilars; s’havia programat per la Setmana Cultural el 26 de març i, quan es va haver de suspendre, ens creuaven e-mails, encara confiats, i parlàvem de posposar-la...

A partir de llavors, les restriccions sanitàries imposades pel Covid-19 ho han condicionat tot, provocant la suspensió de la programació anual de l’Associació Amics de Vilars” i les seves activitats estiuenques més emblemàtiques “TastJazz” i “Nit de Foc”, així com el curs teòric-pràctic i la campanya anual d’excavacions arqueològiques de la UdL, tradicionalment organitzada a cavall de juny-juliol i que enguany hauria arribat a la XXXVI edició. Només s’ha pogut salvar de la crema el “20è Cap de Setmana Ibèric” de la “Ruta dels Ibers” promogut pel MAC, el 3 i 4 d’octubre, dedicat aquest any a “L’explotació dels recursos naturals propers”. Per les seves característiques (activitats en un espai obert a l’aire lliure, al llarg de dos matins i organitzades en grups), es va poder ajustar la realització a les condicions de seguretat necessàries i es celebrà amb notable èxit de públic, gràcies a l’acció conjunta de l’Associació Amics de Vilars”, l’Ajuntament i el Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL), amb la participació entre els dos dies de més de 400 persones.

Pel que fa a la recuperació dels danys patits a conseqüència dels aiguats, més d’un any després del primer, encara no s’han fet efectives les subvencions promeses a càrrec del 2020 per pal·liar-los i tan sols s’ha aplicat una ajuda inicial que va permetre efectuar, amb l’ajut del voluntariat de l’Associació Amics de Vilars”, tasques de neteja en la instal·lació d’acollida i unes primeres actuacions provisionals sobre la canalització de la sèquia, la tanca, l’explanada de recepció, l’escarpa nord-est del fossat i el recorregut de visita.

Si que s’han pogut dur a terme, entre el 4 d’octubre i el 17 de desembre els treballs d ‘excavació, consolidació i restauració previstos per a la tardor-hivern de 2020. La campanya ha estat possible gràcies a la subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca i la Universitat de Lleida. L’actuació que ha tancat l’any, ha tingut lloc en tres punts: en l’interior del recinte, el barri oest; i, en l’exterior, l’esglaó superior de l’escarpa nord-oest i el fossat de Vilars I i les estructures sobreposades, davant de la façana est. En l'anterior publicació ja vam informar dels treballs i els resultats aconseguits. Durant les properes setmanes s’han d’instal·lar els nous faristols informatius, que amplien i milloren la senyalització informativa, gràcies a una subvenció específica de la Generalitat de Catalunya.

Els dies que ha obert portes, la Fortalesa dels Vilars ha despertat a la vida amb els crits de la canalla ressonant entre les seves pedres, les veus encuriosides preguntant sobre tot allò que els cridava l’atenció i la Dolors fantasejant les seves intuïcions i estima per Vilars. Però la fortificació ha hagut de romandre tancada molt de temps i les restriccions a la mobilitat han reduït durant tot l’any el nombre de visitants potencials. El confinament s’inicià a mitjans de març i s’allargà els mesos d’abril i maig i la Fortalesa tornà a tancar portes el mes de novembre. Les xifres totals d’enguany -que, com sempre, em facilita Dolors Balagué- són prou eloqüents: 1.910 persones, 405 de les quals corresponen al “Cap de Setmana Ibèric”, una xifra per tot l’any equivalent a la dels participants en el “TastJazz” i la “Nit del Foc” de l’any anterior. El 2019 varen visitar Vilars 6.567 persones, nombre lleugerament inferior a la mitjana dels darrers anys situada al voltant de les 7.000. Aquest 2020 les visites no han assolit el 30% d’aquella xifra.

He repetit en diferents ocasions que el fossat defensà la Fortalesa de l‘embat de l’aigua, oferint-nos lliçons de passat (entendre i aprendre) i futur (preveure), a la vegada que belles imatges. Fou un cop de realitat i poesia, però el fossat no sortí indemne. La contundent bellesa de la Fortalesa sembla poder aguantar-ho tot, tant que, si un no s’hi fixa, sembla estar igual. Però les greus ferides són, un any després, encara ben visibles i esperen cura: sistema de drenatge embussat i fet mal bé, el fons cobert de llot, canyota i males herbes de tota mena envaint les bases de la doble fossa, talussos erosionats, escarpa enjardinada i sistema de rec afectat, mobiliari i elements del recorregut de visita fets malbé, interior del recinte reclamant manteniment urgent... Que el que es va fent ens reconforti i el que no es fa ens encoratgi a ser exigents...La crisi de 2009 arribà a Vilars tard i esmorteïda i el canvi d’estratègia que culminà en l’exposició “La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber” (2016-2017), va fer bona la metàfora de la frenada regenerativa. Amb recursos hauríem de convertir el toc d’alerta en un estímul orientat per l’aigua. Però 2020 ha estat un any negre a la història de Vilars, marcat per sempre per la mort d’en Joan, els aiguats i la pandèmia. Un any trist, ple d’incerteses, contaminador de malenconia, la “bilis negra” dels grecs que tot ho corrompia... Però no podem entregar-nos a un discurs ploricó i conformista. Tot i començar el 2021 amb deures pendents, restriccions i un nou confinament, superarem el que és superable, estralls i Covid-19, continuarem treballant i l’amic ens acompanyarà sempre.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia