aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / 33a campanya d'excavacions a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca

33a campanya d'excavacions a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca

El proper dilluns 26 de juny s’inicien el treballs arqueològics corresponents a la 33a campanya d’excavacions a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, que finalitzarà el 14 de juliol. Posteriorment, ja a la tardor es portarà a terme una segona intervenció, més orientada a la consolidació i restauració de les restes excavades. Els treballs d’enguany tancaran el pla quadriennal 2014-2017 subvencionat pel la Generalitat de Catalunya; compten també amb el suport de l’Ajuntament d’Arbeca i es desenvolupen dins del projecte homologat del Ministerio de Economía, Ciència y Competitividad.

Un any més, Vilars es converteix en universitat d’arqueologia i a la recerca s’afegeix la tasca formativa de futurs arqueòlegs i arqueòlegues. Una vintena d’estudiants procedents d’universitats catalanes i de l’Estat (universitats Barcelona Central i Autònoma, Castilla-La Mancha, Girona, Granada, Rovira i Virgili, Salamanca, Sevilla, Zaragoza, Complutense de Madrid, Jaume I de Castelló, UNED, Politècnica de València, Universidade de Coimbra) s’afegiran als i les estudiants de la UdL i a l’equip de direcció i col·laboradors (Grup d’Investigació Prehistòrica). En total, 26 persones participaran directament en el treball de camp. Estan previstes altres activitats formatives i lúdiques com la visita a altres jaciments arqueològics, uns tastos d’oli a l’Oficina de Turisme d’Arbeca preparats per la Magda Garret i una visita al Celler del Vilars, gràcies a l’amabilitat de l’Antoni i la María José. La nit del dia 1 de juliol, l’Associació Amics de Vilars organitza el 5è TASTJAZZ, concert de jazz amb Jèròme Frayssinet Gipsy Swing Quartet que inclou tast de vins, degustació i copa.

Programa de treballs arqueològics 

Les excavacions s’efectuaran en tres zones. Dues d’elles en l’interior del recinte.

Primera: Cases del barri situat al sud de la porta oest.

Les cases situades a l’oest que s’excavaran pertanyent a Vilars 0, és a dir la fase fundacional i més antiga de la fortificació, datada en el segle VIII a.n.e. L’interès principal és un millor coneixement de l’arquitectura domèstica. Per les seves dimensions i complexitat no semblen correspondre al model que consideràvem canònic d’estança única amb llar central i vestíbul.

Segona: l’anomenada placeta del forns. 

Durant Vilars I, davant de la bateria de cases pràcticament desaparegudes, al costat interior del carrer de circumval·lació i al sudoest de l’espai central, s’organitzà un espai on funcionaren simultàniament un mínim de 5 forns. S’observen forns amortitzats sobre els que s’han construït de nous, corregint, alhora, l’esmentat enfonsament. Dels forns es conserva la base i, ocasionalment, la sola i l’inici de les parets. Es tracta de forns troncocònics, sense volta, coneguts com a “tannur” o “tabuna”, que encara s’utilitzen en molts països d’Àfrica i Àsia i que arqueològicament són coneguts en l’àmbit del món fenici, púnic i ibèric. No s’ha identificat cap mena d’escòria o rebuig, que permeti considerar-los com a forns metal·lúrgics o ceràmics i s’emprarien per coure “galetes o coques” adherides a les parets calentes del forn. Es tractaria possiblement d’un obrador de pa comunitari, un indicador més del grau de cohesió social interna de la fortalesa, assolit també en altra activitat fonamental  de la gestió alimentaria, la mòlta de cereals, que també depassa l’àmbit domèstic.

Durant la campanya es completarà l’excavació del forn millor conservat, FR-1324. Va ser reutilitzat i refet en més d’una ocasió i va patir un fort enfonsament cap a l’espai central. Està construït al damunt d’un altre forn més antic, FR-1469, sens dubte associat a un mur pertanyent a Vilars 0, la fase més antiga, que entrega a la línia de façana de la bateria de cases i, per tant, talla l’espai que suposàvem ocupava el carrer de circumval·lació.

A més del coneixement de les cases de la fase més antiga de la Fortalesa i del funcionament dels forns, l’excavació d’aquestes dues zones és clau per conèixer el traçat viari i els canvis en la disposició urbanística experimentats entre Vilars 0 i Vilars I. Per valorar la importància d’aquestes dades només cal recordar que de Vilars 0 només s’han excavat algunes cases adossades a la muralla i desconeixem totalment l’organització de l’espai central, que segles després ocuparà el pou-cisterna. 

Vista de l'espai davant de la porta

Tercera: zona situada extra-murs davant de la Torre-porta Est

Per primer cop s’excavarà davant de la façana est de la fortificació, concretament de les torres T-356 i T-319, aquesta darrera la Torre-Porta. Actualment aquest espai queda delimitat per la muralla torrejada i l’escarpa del fossat construït a inicis del segle IV a.n.e. La cota dels nivells conservats a causa dels treballs agrícoles, que han destruït els estrats i restes més modernes, ens remet a les fases antigues de la fortificació, és a dir, Vilars 0 i I. L’excavació ha d’oferir importants novetats referides a:

  1. La paleo-topografia, és a dir el terreny original sobre el que s’edificà la primera fortalesa. La hipòtesi a verificar és l’emplaçament lleugerament elevat sobre l’entorn, avui no perceptible degut a la rompuda del camp i el regadiu. 
  2. Identificació de les estructures que afloren davant de la muralla. Hipòtesi, poden correspondre a estructures defensives avançades o a un traçat inicial de la muralla fins ara desconegut.
  3. Restes del camp frisó. Hipòtesi, amb independència del seu actual estat de conservació, el camp frisó s’estendria amb tota lògica davant de la porta, deixant un estret accés. L’estat de les pedres clavades en la zona sudest empitjora greument; davant de la torre T-25 es conserven intactes, però la cota ascendent del terreny fa que les pedres dretes situades davant de la torre T-356 hagin estat trencades o destruïdes pels treballs agrícoles.
  4.  Hipòtesi a verificar: existència d’un camp de sitges davant de la façana est que s’estendria, al menys 20-30 metres, cap a llevant. La informació prèvia són els fons de sitja localitzats sota ‘escarpa paramentada i el fons identificat sota la contraescarpa.Aquest hipotètic camp de sitges de Vilars 0/Vilars I hauria estat destruït per l’excavació del fossat.
  5.  Sobre l’escarpa... A diferència de l’esglaó inferior, en el que la maçoneria es limita a folrar el retall de terra de construcció del fossat, en l’esglaó superior l’escarpa correspon a mur d’un metre de gruix, te rasa de fonamentació i dues cares. Hipòtesi: funcionava en elevació i deu correspondre a un avant-mur que encerclava la fortificació per davant de la muralla torrejada
  6. Previsiblement no es recuperarà cap informació corresponent a l’etapa ibèrica plena, fase en la que aquest espai queda a extramurs però defensat pel fossat i l’hipotètic mur avançat. Les cotes d’ús d’aquest espai en els segles V i IV a.n.e. han estat arrasades pels treballs agrícoles i només es podrien conservar estructures construïdes en profunditat, cas del fossat o el pou-cisterna. El tema és del màxim interès perquè desconeixem totalment l’ús d’aquest ample sector.
  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia