aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / 34a Campanya d’Excavacions Arqueològiques (2018). Fortalesa dels Vilars d’Arbeca.

34a Campanya d’Excavacions Arqueològiques (2018). Fortalesa dels Vilars d’Arbeca.

El proper dilluns 25 de juny s’inicien el treballs arqueològics corresponents a la 33a campanya d’excavacions a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, que finalitzarà el 7 de juliol. El retard en l’entrada en funcionament del pla quadriennal 2018-2021 subvencionat per la Generalitat de Catalunya i el desconeixement del finançament que rebran els projectes presentats, encara no avaluats, condiciona de ple els treballs d’enguany...

La 34a campanya no acull com era tradicional el curs teòric-pràctic d’arqueologia davant la impossibilitat de rebre estudiants de totes les universitats i assumir els corresponents costos. En conseqüència, la campanya es desenvolupa al llarg de dues setmanes i participen en ella les i els membres del Grup d’Investigació Prehistòria i estudiants de la Universitat de Lleida. La campanya és possible gràcies suport i col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca i al fet d’encabir-se dins del projecte homologat del “Ministerio de Economía, Ciencia y Competitividad” (MINECO, HAR 2016-78277-R).

Objectius d’excavació 

Si la no disponibilitat de recursos econòmics condiciona sobre el terreny els treballs d’excavació, no limita en canvi l’extraordinari interès de la campanya i els objectius de recerca que han d’aportar nous coneixements sobre la Fortalesa. Les àrees excavades en situen en en l’interior del recinte, les cases del barri sud-oest (Zona 4) i la placeta dels forns (Zona 6) durant Vilars 0 i Vilars I; i en l’exterior, les defenses avançades situades davant de la façana est i Torre-Porta (T-319, Zona 2). 

Hipòtesis i coneixements que s’esperen... 

En l’interior de la Fortalesa, l’excavació del barri sud-oest completa el coneixement urbanístic i l’excavació de les cases ha de permetre’ns esbrinar la profunditat i significació (econòmica, social, funcional...) de les diferències advertides darrerament en els espais d’hàbitat des de la fase més antiga, que cada cop s’allunyen més del model canònic de casa d’estança única amb vestíbul i es mostren més complexes. Especialment interessant es l’existència, en una casa de grans proporcions, d’un sistema d’emmagatzematge fixe, integrat en l’equipament de la casa, fins ara desconegut a la Fortalesa. Es tracta de al menys dos grans recipients ceràmics enterrats, però, en realitat, instal·lats abans d’anivellar el terra sobre el que es construí el paviment. Pel que fa a la “placeta dels forns”, cal avançar en la definició de la seva tipologia i funcionament sincrònic dels forns i, sobretot, en la interpretació de l’espai com un obrador de pa comunitari, per les seves implicacions socials i econòmiques en una societat pagesa, que té en els cultius cerealístics i la mòlta -sembla quetambé organitzada col·lectivament- una de les seves activitats fonamentals. 

L'estructura ES-1610 en procés d'excavació

A extra-murs, ens esperen les sorprenents defenses exteriors que van començar a aparèixer la darrera campanya: la inesperada aparició d’un fossat (FT-1265), davant de la muralla, entre la porta i la torre situada al sud (T-356). L'estructura sembla limitada a la protecció del flanc sud de la porta, però la lògica convida a pensar en l'existència d'un fossat similar en el cantó nord; entre els dos estrenyerien l’accés a la Torre-Porta. Es tracta, doncs, d’un fossat segmentat, estret, amb les dues escarpes paramentades, que sembla combinar-se amb el camp frisó o barrera de pedres dretes en la defensa avançada a la muralla torrejada i de la, en aquest moment, única porta. Funciona en sec i no te res a veure amb el gran sistema inundable, que inaugurarà durant l’etapa següent el fossat de Vilars II que, al situar-se en posició més avançada, amortitzarà aquestes defenses. 

Colgat el fossat, al damunt es va construir, ja a inicis de l’època ibèrica antiga, una estructura en forma de “mitja lluna” que de moment es resisteix a ser interpretada. Veurem si l’excavació de l’enllosat que dona accés a la mateixa ens ofereix alguna informació. El seu emplaçament a extra-murs de la muralla torrejada pre-ibèrica i la cronologia atribuïda, suggereixen plantejar la possibilitat que la fortificació incorporés aquest espai fora muralla davant la façana est ja en època ibèrica antiga i no -com crèiem fins ara- en època ibèrica plena. 

Una vegada resolta la convocatòria de subvencions del Pla Quadriennal 2018-2021 de la Generalitat de Catalunya, es planificaran les accions de la propera tardor-hivern.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia