aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / 7.060 PERSONES VISITEN LA FORTALESA DELS VILARS EL 2017

7.060 PERSONES VISITEN LA FORTALESA DELS VILARS EL 2017

A dia 31 de desembre havien visitat la Fortalesa d’acord amb el registre municipal 7.060 persones; fa un any, van ser 7.595, xifra que va superar el record de 2013 de 7.434 visites. L’increment de visites del 2016 era, conseqüència de la promoció mediàtica que significà l’exposició Terra, aigua i poder. La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. 30 anys d’arqueologia i recerca, exhibida primer a Lleida i després a Arbeca, i el desplegament de la proposta didàctica del Museu de Lleida sobre escoles i instituts. Aquest any, l’exposició ha continuat difonen els atractius i la feina feta a la Fortalesa els mesos de febrer, març i l’abril al MAC-Barcelona, però l’efecte en quan al públic visitant ha estat molt inferior, sobretot si tenim present la incidència promocional, difícil de mesurar, atribuïble al concurs Monument favorit dels catalans 2017, promogut per les revistes Descobrir i Sapiens, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i Catalunya Radio.

El treball compilador de Ma. Dolors Balagué (Ajuntament d’Arbeca) permet observar amb detall l’evolució de les visites a La Fortalesa durant els darrers anys: 4035 (2008), 4838 (2009), 4435 (2010) 3762 (2011), 5928 (2012), 7434 (2013), 6624 (2014), 6246 (2015) i 7595 (2016). El rigor en la recollida de les dades permet reconèixer la procedència dels visitants; així el 2016, el 32% eren de les comarques lleidatanes, el 49% de la resta de Catalunya, el 13% d’Espanya, el 2% de països europeus i el 4 de fora d’Europa. Enguany el nombre de visitants estrangers ha continuat sent molt baix i els països de procedència són, de més a menys, França, Estats Units, Holanda, Alemanya, Argentina, Anglaterra, Andorra, Bèlgica, Romania i Xile, Singapour; les xifres són tan baixes que no permeten extraure conclusions.

Tot i que la disminució del treball de camp suposa menys novetats/notícies i aparicions en els mitjans, enguany, malgrat el lleuger retrocés respecte 2016, les 7.060 visites de 2017 confirmen com superada la davallada experimentada en 2014 i 2015. No es pot ignorar, però, que confirmen l’advertència que fèiem en 2013 contra l’excés d’optimisme: estàvem a prop –si no el tocàvem ja- d’arribar al “sostre”. Llavors argumentàvem: primer, les xifres s’han de llegir matisades “a la baixa” per la concentració en tres activitats estiuenques (TAST JAZZ, Nit de Foc i Cap de Setmana Ibèric); i segon, el “sostre” ve determinat per les limitacions del “model de gestió”. Malgrat tot el que funciona bé, la Fortalesa dels Vilars és un jaciment arqueològic a “l’espera”, al que el públic arriba gràcies al boca-orella o a l’atzar; un jaciment sense cap equipament museogràfic in situ, tret de la cartelleria del recorregut de visita; un jaciment mancat d’una programació d’activitats específiques i regularment renovada, capaç d’atreure diferents tipus de visitants potencials; i, per això, un jaciment amenaçat per la síndrome del “ja l’he vist”, incapaç de fer tornar els i les visitants. A més a més, si bé és cert que la Fortalesa forma part de qualsevol campanya o anunci de promoció turística endegada des de la Diputació de Lleida o el Consell Comarcal de les Garrigues, com és el cas de La Roca dels Moros del Cogul, aquestes institucions no han fet mai cap campanya de promoció prou seriosa, més enllà del turisme de la neu i d’aventura, i la incidència d’iniciatives com La Ruta dels Ibers promoguda des del Museu Arqueològic de Catalunya és molt limitada. Per tot això, cal reconèixer el valor de consolidar aquests números i, per avaluar-los, és obvi que els referents comparatius no han de ser -per entendre’ns- la Sagrada Família de Barcelona ni el Museu Dalí de Figueres, sinó altres jaciments arqueològics i equipaments emblemàtics del nostre país sota la gestió directa de la Generalitat de Catalunya que es troben en molt pitjors condicions.

Mentre no existeixi una política de promoció turística avalada pels estudis pertinents i els recursos necessaris per implementar-la, només la feina ben feta a nivell local municipal i associatiu, combinada amb la implicació, el sentit de pertinença, l’estima pel territori i per tot allò que sentim nostre, pot fer possible seguir creixent els propers anys. I això és feina dels gestors públics, tècnics, treballadors, arqueòlegs, “amics de Vilars”, restauradors, sector de l’oli i el vi..., en definitiva, de totes les persones relacionades d’una o altra forma amb la Fortalesa dels Vilars. En aquest sentit, és més que evident la importància del manteniment a càrrec dels serveis municipals i del molt bon funcionament del servei d’atenció al públic i de “visita guiada” (Dolors Balaguer; i, tant és així, que es pot fer constar l’excepcionalitat d’una única queixa, coincident amb una substitució). Com també ho és l’atenció excel·lent que rep el visitant de l’Agrobotiga a l’espai Cèsar Martinell, que acull l’Oficina d’Informació Turística d’Arbeca (impagable la dedicació i competència de la Magda Garret), i la bona promoció de l’oli i dels recursos patrimonials arbequins, en particular, La Fortalesa, a través de facebook; la notable millora de l’oferta d’hostatgeria, gastronomia i etnoturisme (La Placeta, Celler dels Vilars); i l’entusiasta paper que juga incansable l’Associació Amics de Vilars.... Podem aspirar a més, sí, però hem de sentir-nos satisfets... Tot fa patrimoni, cultura i Arbeca.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia