aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / Cabdillatges, territori, cultura material, pertinença... Els cas de la Fortalesa dels Vilars i l’origen del poble ilerget

Cabdillatges, territori, cultura material, pertinença... Els cas de la Fortalesa dels Vilars i l’origen del poble ilerget

Dins del  24è cicle de conferències 2017. “Ibers. Els orígens”, Emili Junyent impartirà el proper dissabte 18 de març a les 19 hores al Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter, la conferència titulada Cabdillatges, territori, cultura material, pertinença... Els cas de la Fortalesa dels Vilars i l’origen del poble ilerget.

Si ens convertim mentalment en habitans de la Fortalesa a mitjans del segle V abans de l’Era, podriem dir que els nostres avis havien viscut els temps ibèrics antics, els nostre rebesavis i quadravis en la primera edat del ferro i que nostre avi 7è o 8è havia estat un dels fundadors de la Fortalesa. Si en lloc dels ascendents pensessim en els nostres descendents, als nostres rebesnéts o quadrinets els tocaria viure els temps tristos en que la fortificació fou abandonada. Per això, la Fortalesa dels Vilars, ocupada ininterrompudament durant quasi cins segles, ens ofereix informació i idees per intentar respondre a les qüestions que ens formularem.

Sovint hem repetit que el singular procés  protagonitzat per les poblacions de l’anomenat Grup de Segre durant el bronze final i el primer ferro expliquen per què els ilergets van ser el poble més poderós al nord de l’Ebre, com ho demostrarà el seu protagonisme durant la Segona Guerra Púnica. Però això no explica què i com convertí en ibers els pobladors de l’edat del bronze i del primer ferro i què els convertí en  els ilergets que, segles més tard, s’enfrontarien a Cartago i Roma.

No existeixen pobles ab origine, realitats ancestrals esencials desenvolupades a partir d’una originària llavor germinal contenidora de totes les potencialitats. Els ilergets constituien una formació social històrica concreta, que les fonts greco-llatines testimonien amb generositat, com deiem al començament; i l’arqueologia intenta definir la seva materialitat diferencial, dit d’altra manera, identificar-los i diferenciar-los arqueològicament d’altres pobles ibers. Però és complicat i entendre el procés exigeix anar més enllà de la descripció de la cultura material.

El trànsit dels cabdillatges a l’estat arcaic  va comportar un procés dialèctic entre territorialització (poder polític i fronteres) i creació identitaria del que resultà l’etnia ilergeta, en termes antropològics un grup diferenciat pels seus costums i els seus símbols, per la seva forma de viure, de fer la guerra, per una llengua pròpia i per la consciència compartida de formar una col·lectivitat, amb mites, llegendes i creences sobre el propi origen i passat, enfront d’altres pobles de cultures diferents. A tot això  es referia Titus Livi quan afirmà que l’objectiu d’Indíbil era alliberar el país del jou estranger i retornar-lo per sempre als usos i costums dels avantpassats (Livi XXIX, 1, 24).

Però ¿quina era la profunditat en el temps del passat mític ilergeta?, ¿des de quan els ilergets eren/se sentíen ilergets?, ¿quan van adquirir consciència identitària com a poble? ¿com es va anar reformulant durant segles la vella identitat dels cabdillatges, acusadament localista, en la nova identitat compartida del populus i l’estat arcaic ilerget?.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia