aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / Excavacions arqueològiques Vilars 2013

Excavacions arqueològiques Vilars 2013

Vista des del sud-oest de la zona intervinguda en la present campanya 2013

Al llarg de 2013 es desenvoluparan les següents intervencions arqueològiques:

Maig-setembre:

  • Des del 14 de maig. Campanya subvencionada per la Generalitat de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Direcció General del Patrimoni Cultural)
  • 1-5 de juliol. Curs Teoricopràctic d’Arqueologia, Universitat d’Estiu de la UdL
  • 8 a 19 de juliol. XXIX Campanya d’Excavacions Arqueològiques 

Setembre-novembre:

  • Campanya corresponent al desenvolupament del Conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca.

L’objectiu durant aquest mesos continuarà sent la investigació i la recuperació de la fortalesa. Els principals punts d’actuació seran, durant la primavera-estiu, l’excavació del pou-cisterna i dels espais productius i d’emmagatzematge situats al voltant; a més, s’efectuaran sondeigs a les basses del fossat i es restauraran el pou i l’escarpa nord-oest. Durant la tardor-hivern, s’excavarà el barri est i es restaurarà la muralla i la torre nord est. 

El Grup d’Investigació Prehistòrica tindrà sobre el terreny l’equip format per Jordi Martínez, Joan Bernal, Sergi González, Ariadna Nieto i Josep Antoni Oliva. Les qüestions a resoldre exigeixen una aproximació multidisciplinar i, a l’equip de recerca de la UdL, s’afegiran Carles Balasch i Rosa Maria Poch (Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, ETSEA, UdL) i Santi Riera i Andrés Currás (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Universitat de Barcelona). 

Treballs en curs

Els treballs arqueològics en curs s’han iniciat en el pou-cisterna i en els espais situats a l’oest d’aquest.

El pou-cisterna 

Funcionament i moviments d'aigua al subsòl de la Fortalesa (Imatge GIP - MACS, UdL)

El pou-cisterna ha estat objecte de publicacions recents (Junyent, Poch, Balasch, Sala 2011  i Junyent, Balasch, Poch 2012). En elles s’exposen certeses i hipòtesis sobre el seu funcionament en relació amb els recursos hídrics. L’Aixaragall alimentava el fossat i aquest el pou, quan la cota d’aigua es situava pel damunt de les argiles oligocèniques (figura); el volum d’aigua emmagatzemat asseguraria reserves durant mesos si la cota es mantenia per sota. També es valora el seu paper clau en la lectura poliorcètica de la fortalesa, com a indicatiu de que els seus defensors, a resguard d’un assalt darrera dels murs poderosos, sentien l’amenaça d’un possible bloqueig o setge. La darrera intervenció al pou-cisterna s’efectuà l’any 2009 amb motiu de l’enregistrament del programa de TV3 Sota Terra, sense arribar a assolir el fons (figura).

L’actuació te per objectiu excavar totalment el pou-cisterna i procedir,  després, a restaurar la part inferior  i deixar-la condicionada a la visita. 

Des del punt de vista de la investigació, l’excavació ofereix un gran interès, doncs els sediments dipositats en el fons, pel fet d’haver-se conservat sempre submergits, és a dir, en condicions d’humitat estables -i úniques en el recinte- fan possible la conservació de matèria orgànica en condicions excepcionals. Per altra banda, convertit en un gran abocador en el darrer moment, el fons del pou atresora un tipus de deixalles i d’informació no habituals en l’interior de les cases; en el cas dels ossos, per exemple, per no tractar-se de restes del consum diari, el gos i el cavall.

Secció nord - sud del Pou-Cisterna.

Però, encara més, l’excavació ha de permetre assolir els nivells d’ús, comprendre els darrers dies anteriors a l’abandonament i el posterior procés de colmatació, confirmar amb noves datacions el moment final pels vols del 300 a.n.e. i contrastar les hipòtesis formulades sobre el seu funcionament, així com recuperar gran quantitat de materials i informació sobre l’assentament i l’entorn, bàsicament la vegetació i els cultius, les activitats econòmiques i la vida quotidiana dels seus habitants. I Això voldrà dir moltes coses, per exemple: analitzar les característiques i procedència de l’aigua i si era apta pel consum dels ocupants de la fortalesa, obtenir informació palinològica (pol·len) i antracològica (carbons), macro i microfaunística (ossos), recuperar importants conjunts de materials ceràmics, estris i objectes metàl·lics (bronze i ferro) del segle IV a.n.e. i altres o la possibilitat d’identificar informació sobre el sistema de coberta que protegiria l’aigua de la llum.

Les expectatives són, doncs, enlluernadores… Veurem si els resultats estaran a l’alçada… 

Els espais situats a l’oest del pou-cisterna

Al voltant de l’espai central, durant la fase Vilars II, es situen un compartiments dels quals desconeixem la seva utilitat. Podem afirmar que no són cases, per les seves dimensions i, sobretot, pel fet de no disposar de llars, i els hem interpretat, hipotèticament, com llocs destinats a activitats productives i emmagatzematge. Entre ells s’obre una petita placeta, on s’emplacen dos forns circulars, i el que sembla ser un carreró que comunica el carrer de circumval·lació i l’espai central. L’excavació d’aquesta zona ha de contribuir significativament al coneixement de la organització urbanística i socioeconòmica durant l’època ibèrica antiga.

Com aquests espais, fins ara, no han proporcionat en el seu interior objectes o estris ni estructures de treball que ens informin sobre la seva finalitat, intentar esbrinar les activitats que s’hi desenvolupàvem exigirà extremar la documentació i recórrer a l’anàlisi dels sediments.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia