aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / Les innovacions tecnològiques de Vilars en el context del Mediterrani Occidental

Les innovacions tecnològiques de Vilars en el context del Mediterrani Occidental

En el marc de la programació paral·lela  a la exposició “La Fortalesa dels Vilars. Terra, aigua i Poder en el món iber”, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, el passat dijous 23 de febrer, Natàlia Alonso va impartir la conferència “Les innovacions tecnològiques de Vilars en el context del Mediterrani Occidental”, fonamentalment des de la perspectiva del paisatge i la producció agrícola.

Alonso, membre del Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) i codirectora del projecte de recerca dels Vilars, després de referir-se breument a l’excepcionalitat de la Fortalesa en diferents aspectes com la fortificació, la metal·lúrgia del ferro, la gestió de l’aigua o determinades pràctiques rituals, va centrar el seu discurs, podríem resumir, en cinc capítols. 1.- Introducció de nous conreus 2.- Introducció de les eines de ferro 3.- Desenvolupament de nous sistemes de conreus 4.- Innovacions en els sistemes de mòlta de cereals: molins rotatoris 5. Introducció de la producció de vi.

Aquestes innovacions resulten fonamentals per entendre els canvis viscuts pels habitants dels Vilars al llarg de quasi bé 500 anys, però adquireixen la seva plena significació en el context de les economies i societats agropecuàries del Mediterrani occidental i els processos de concentració poblacional i d’urbanització i els nous patrons d’assentament i ocupació del territori que tindran lloc des de finals del II mil·lenni.  Durant la primera edat del ferro veiem consolidada una agricultura tradicional en la Catalunya occidental, basada en l’ordi vestit, el blat nu, el mill, el mill italià, que evolucionarà amb l’utillatge de ferro cap el cultiu cerealístic extensiu dels dos primers, acompanyat d’alguns conreus de primavera,  l’agricultura d’arada i la incorporació de la vinya. En aquest marc es valora la informació concreta que aporta Vilars (mostres paleocarpològiques i pol·líniques, eines de ferro com el magall i la “vilorta” d’arada, forn de forja, la base de premsa anterior al 375 ane) i es subratlla la importància de les llavors i pinyols de raïm recuperats al pou-cisterna pel fet de trobar-se embeguts (conservats en aigua) i no carbonitzats com sol ser habitual. També es comenta el problema que continua suposant el sistema d’emmagatzematge de la producció cerealística en la Catalunya occidental, on no es coneixen els sistemes emprats a la costa (camps de sitges, graners elevats, calaixos o “trojes”); cal dir que Vilars no ha dit, en aquest punt, la darrera paraula a l’espera d’excavar el camp nord i l’espai situat davant de la porta est, on sabem de l’existència de sitges.

Però la “innovació estrella” té lloc en el sistemes de mòlta. El sistema tradicional del molí de vaivé, al menys a finals del segle VI ane deixa pas al molí rotatori manual i a Vilars arriba un exemplar fabricat amb pedra del Mèdol (Tarragona), però el més significatiu és que en el mateix moment s’estan fabricant a Vilars amb pedra local molins rotatoris de palanca o biga. El primer dels tres funciona el l’àmbit domèstic i la mòlta és una activitat femenina destinada a l’alimentació familiar. El segon suposa una notable millora en la productivitat, però pot encaixar en el mateix marc i continuar sent, com suggereixen els paral·lels etnogràfics, treball femení. El canvi radical es produeix en el tercer cas: l’exemplar recuperat als Vilars, correspon a la peça superior mòbil i pesa 100 quilos; és a dir, ha d’estar provista de viga i ser accionada per dues persones. La hipòtesi a treballar és que és un indicador d’un sistema de centralitzat de molta, que potser podria fer-se extensió a la panificació, d’acord amb els forns descoberts darrerament. El molí rotatori va ser una invenció dels ibers; tot fa pensar que dels ibers del nord de l’Ebre i les datacions més antigues i l’únic lloc de fabricació conegut en aquest moment les proporciona la fortalesa. N. Alonso, autoritat internacional en aquest tema, va emfasitzar-ho comparant el molí rotatori iber amb els altres tipus mediterranis com el de vaivé grec i el d’Olinte, lligat a la colonització grega. Curiosament, els grecs no adoptaren la tecnologia superior dels ibers.

Podeu la presentació completa aquí: https://www.youtube.com/watch?v=ts9x2FyP1BI&feature=share

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia