aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / Primers resultats de la 33a campanya d’excavacions arqueològiques

Primers resultats de la 33a campanya d’excavacions arqueològiques

La 33a campanya d’excavacions arqueològiques en la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca s’ha desenvolupat en el marc dels curs de la Universitat d’Estiu de la UdL entre els dies 26 de juny i 14 de juliol. Els treballs arqueològics s’han efectuat en l’interior del recinte i a extra-murs, davant de la façana est. En el primer cas, s’han excavat en el barri oest, cases de les fases Vilars 0 i Vilars I, segles VIII i VII ane, i la placeta dels forns del mateix període; en el segon, per primer cop, s’ha intervingut en l’espai comprés entre la muralla torrejada i el fossat, davant de la porta est.

Els descobriments més espectaculars han tingut lloc davant de la façana est, en la que s’obre la Torre-Porta, l’únic accés durant Vilars I. En aquest espai no s’havia excavat mai i la intervenció arqueològica es va limitar, ja fa molts anys, a la retirada del nivell de terra afectada per la rompuda agrícola i els cultius. No obstant, feta la neteja, ja afloraven en la cota d’arrasament restes de difícil interpretació, que ara constituïen el principal repte de la campanya. Una vegada més, la realitat s’ha mostrat més complexa que les interpretacions i les hipòtesis plantejades prèviament. Entre aquestes, situàvem la possible existència de defenses avançades relacionades amb les fases antigues, però no esperàvem la complexitat que presenten, ni que es apareguessin ben conservades restes d’època ibèrica antiga, que suposàvem arrasades. Com veurem, resultats i lectura són provisionals i interpretar i valorar adequadament les descobertes efectuades exigirà la continuïtat dels treballs i l’ampliació de l’àrea excavada. Durant els propers mesos de tardor, es desenvoluparà una nova actuació, en aquest cas preferentment orientada a feines de consolidació i restauració.

Àrea  situada extra-murs a l’est de la fortificació:

Ibèric Antic, Vilars II (525-450 ane). La “mitja lluna” (ES-1610)

Davant de la muralla torrejada, entre la Torre-Porta  (T-319) i la torre situada al sud d’aquesta (T-356), apareix una estructura (ES-1610) que dibuixa un arc, definit per lloses verticals en línia i lloses planes a l’exterior, adossat a un mur (M-1613) paral·lel  a la muralla, que no sabem quina relació va tenir amb aquesta, al aparèixer desconnectat per l’interestrat d’arrasament; en l’extrem sud es situa l’entrada a la que s’accedeix per un acurat i ample enllosat. L’espai tancat és reduït, tot just uns   sis metres quadrats, no presenta cap equipament interior i apareix colgat de capes de cendres, sobre un senzill paviment a una cota inferior, uns quaranta centímetres, respecte a l’enllosat d’entrada. S’han recuperat restes òssies i ceràmiques modelades a mà i a torn característiques de Vilars II -cas de les imitacions de vaixella grisa monocroma-, és a dir, del període ibèric antic i, més concretament, de la seva fase mitja, Vilars IIb, datada a finals del VI, inicis del segle V ane.

Aquesta estructura no te paral·lels a la fortificació ni en altres assentaments ibèrics antics coneguts i sobre la seva funcionalitat només podem esperar que l’analítica dels sediments recuperats al seu interior pugui oferir alguna informació. Podem afirmar que no és un espai domèstic o casa i que no s’associa a cap estructura tipus llar, forn, etc. Ampliant el zoom, la seva posició estratigràfica per damunt del camp frisó, la relaciona cronològicament amb el bastió situat entre les torres T-356 i T-25, però la tipologia no te res a veure.

Per interpretar-la correctament resultarà significatiu el seu emplaçament. En aparença l’estructura es situa extra-murs, com hem dit, amb un accés obert empedrat per l’extrem sud. Encara que estaria defensada pel fossat de Vilars II (FT-1010), apareix estranyament desprotegida per la seva posició fora muralla. D’aquest fossat ibèric antic –destruït i ocultat per la construcció del gran fossat del segle IV ane (FT-291)- només coneixem puntualment l’escarpa paramentada, situada al costat est de la nova Porta Nord, que es va obrir en aquest moment. Caldrà veure com es defensava aquest costat de la fortificació, si únicament disposava, com hem pensat fins ara, d’una escarpa nua (el retall de terra de la fossa), o si per protegir aquest espai i construccions com la que hem anomenat “mitja-lluna”, i tal com va passar en època ibèrica plena (M-313), l’escarpa ja estava paramentada i funcionava en elevació com un mur avançat en època ibèrica antiga. 

Primera edat del ferro pre-ibèrica, Vilars I (650-550 ane), el fossat, FT- 1625

La “mitja-lluna” va ser construïda sobre un fossat paral·lel a la muralla (FT-1625) amb escarpa i contraescarpa paramentades (M-1611 i M-1612). Del seu traçat coneixem uns deu metres i no sabem com continuava en direcció a la porta o cap a les pedres dretes conservades del camp frisó; te una fondària conservada d’un metre i mig i l’amplada aproximada és de tres. El rebliment d’aquest fossat presenta ceràmica tornejada, és a dir, es va amortitzar en un primer moment de l’època ibèrica antiga, però la construcció és òbviament anterior i, molt possiblement, coetània del camp frisó.

Com a hipòtesi, es pot pensar que, davant de la façana est i la porta, aquest fossat segmentat hauria substituït o complementat el sistema defensiu i les pedres dretes o “chevaux-de frise”. En qualsevol cas, és una novetat absoluta i una prova espectacular de la complexitat que les defenses ja havien assolit en temps pre-ibèrics per davant de la muralla torrejada.

Interior del recinte.

Cases del barri oest, carrer i placeta dels forns, primera edat del ferro, Vilars 0 (775-650 ane) i Vilars I (650-550 ane)

La gran major part de les estructures constructives conservades corresponen al barri de Vilars 0. S’han definit varies unitats i la línia de façana, davant de la qual es situen el carrer empedrat i l’enllosat fins els forns. Es confirma doncs, que l’ocupació d’aquest espai comunitari per forns des de Vilars 0.

Les cases són amples, amb i sense vestíbul, amb arquitectura domèstica en pedra i terra en el seu interior (banquetes, espais empedrats o amb sòls amb preparació especial, llars, elements de sosteniment de coberta). En el seu interior, en el subsòl, s’han documentat restes que il·lustren pràctiques rituals com l’enterrament d’un bebè perinatal o un gran vas enterrat com ofrena sota el paviment, el contingut del qual serà excavat en el laboratori de la UdL. També s’ha documentat un espai triangular de redistribució interior dels hàbitats, sense ocupació aparent, similar a altres que s’han vist en espais on el gest de la muralla no permet l’adequació d’un espai quadrangular.

Es consolidarà, restaurarà i presentarà al públic l’arquitectura i l’urbanisme de Vilars 0. I, pel seu estat de conservació, dimensions i característiques, es conservarà una gran casa de Vilars I.

General del barri oest

Resum i conclusions

En l’interior del recinte, els principals resultats es tradueixen en el millor coneixement de:

  • L’urbanisme de Vilars 0, concretament del barri oest
  • L’arquitectura domèstica i els equipament interiors de les cases de la fase més antiga o fundacional, Vilars 0
  • Algunes pràctiques rituals o simbòliques dels seus habitants
  • Una gran casa de Vilars I que modifica el model de casa canònica d'aquesta fase
  • La placeta del forns, associada a un gran espai enllosat, carrer, façanes i cases de la fase fundacional.

A extra-murs de la muralla torrejada, davant de la façana est, les novetats són certament significatives i espectaculars. La interpretació final de les estructures ara aparegudes i que, en aquests moments resten físicament aïllades, exigirà l’excavació extensiva i el coneixement del seu desenvolupament en direcció nord, cap a la porta; en direcció sud, cap al sector conservat del camp frisó; en direcció oest, cap a la muralla torrejada i els seus diferents paraments; i en direcció est, cap a l’escarpa dels fossats antic i ple, Vilars II i III-IV.  Les principals novetats han estat:

  • La descoberta d’un fossat amb escarpa i contra-escarpa paramentades, pertanyent a Vilars I; aquest fossat, anterior als fins ara coneguts, realça espectacularment la complexitat del sistema defensiu pre-ibèric, que va comptar, a més de la muralla torrejada i del camp frisó, amb aquest fossat protegint la torre-Porta, llavors l’única entrada a la fortificació.
  • L’estructura en arc o mitja-lluna construïda durant Vilars IIb sobre el fossat ja amortitzat i colgat de terra
  • De funcionalitat desconeguda fins ara, el seu emplaçament a extra-murs de la muralla torrejada pre-ibèrica, suggereix plantejar la possibilitat que la fortificació incorporés aquest espai situat davant la façana est ja en època ibèrica antiga i no -com crèiem fins ara- en època ibèrica plena.

L’aparició no esperada de nivells potents i de restes pertanyents a Vilars II i l’exigent complexitat de les estructures descobertes en l’actual campanya ha obligat a concentrar esforços i a limitar l’àrea intervinguda. En conseqüència, qüestions que hipotèticament podien haver estat resoltes (paleo-topografia i relleu inicial, delimitació del camp frisó, existència d’un possible camp de sitges, construcció i parament interior del mur de l’escarpa superior de l’ibèric ple...) no s’han arribat a plantejar i hauran d’esperar la continuació dels treballs.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia