aHome / Activitats / ..Notícies des de la Fortalesa. / XXIX Campanya d’excavacions arqueològiques a la Fortalesa dels Vilars 2013.

XXIX Campanya d’excavacions arqueològiques a la Fortalesa dels Vilars 2013.

Treballs al pou vistos des de dalt (Servei de Reproducció d'Imatge, UdL)

Durant les tres primeres setmanes del mes de juliol s’han desenvolupat els treballs previstos per la XXIX Campanya d’Excavacions Arqueològiques a la Fortalesa dels Vilars. Amb la participació dels membres del Grup d’Investigació Arqueològica de la Universitat de Lleida i dels estudiants del curs d’arqueologia de la Universitat d’Estiu, una trentena de persones han participat diàriament en l’excavació, així com en els treballs interdisciplinaris (recollida de mostres, rentat de terres per a recuperar llavors, carbons, microfauna i altres restes).

Fins el 15 de setembre, amb un breu parèntesi de vacances, els arqueòlegs del GIP Jordi Martínez, Joan Bernal, Sergi González, Ariadna Nieto i Antoni Oliva, continuaran els treballs finançats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que compten amb el suport del Ministerio de Economía  y Competitividad i que enllaçaran, durant la tardor, amb els treballs de restauració de la muralla nord-est a càrrec del conveni subscrit entre la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca.

Els objectius d’excavació d’aquest mes de juliol s’han centrat, primer, en el pou-cisterna; segon, en la bateria d’àmbits destinats a activitats productives situats al voltant de l’espai central; tercer, en el barri est, on s’excavava en moment més antic de la fortificació; i,  finalment, en quart lloc, en la recerca interdisciplinària en el fossat i en el pou-cisterna, en col·laboració amb els investigadors del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de l’ETSEA (UdL) i del Seminari de Recerques Prehistòriques (SERP, UB). Els resultats han superat amb escreix  les expectatives inicials, tant pel que fa a l’espectacularitat del pou, com a l’interès científic –i també patrimonial-dels forns identificats en una placeta en l’interior de recinte o la petita claveguera coberta, que pot resultar clau per la interpretació de l’espai central. Dit d’una altra forma, la campanya d’excavacions  d’enguany ha proporcionat novetats importants per al coneixement de totes les fases de la Fortalesa, des del moment fundacional al del seu abandonament més de quatre segles després.

El pou-cisterna es confirma com una estructura de gestió de l’aigua –captació i emmagatzematge- única en el món ibèric

Sense haver assolit el fons, el pou-cisterna dels Vilars es converteix en l’estructura associada a la gestió de l’aigua –captació i reserva- més espectacular i complexa del món ibèric.

En aquest moments, l’excavació continua i, al mateix temps, es consolida i restaura l’estructura paramentada. La construcció en pedra assoleix un mínim de 6 metres metres de fondària i descansa sobre la roca, en la que està excavada la part inferior del pou fins una profunditat per ara desconeguda, però no inferior als 3 metres. Com els sediments profunds han estat sempre submergits, és a dir sempre en condicions anaeròbiques –sense oxigen- es conserva la matèria orgànica, cas de la fusta o les llavors, que, normalment només es recuperen carbonitzades; en sentit contrari, però, l’aigua i l’argila que s’adhereix malmeten la superfície de la ceràmica i, en conseqüència, la decoració pintada. En els darrers temps, el pou-cisterna es convertí en un abocador i ens ofereix, avui, un fotografia esplèndida de la vida dels habitants de la Fortalesa a través de les seves deixalles. Els materials de tot tipus (atuells ceràmics fets a mà i a torn, d’emmagatzematge i de taula, importacions, estris de ferro, objectes de bronze, restes d’animals, carbons, llavors, fustes...) apareguts al seu interior superen espectacularment els recuperats en quasi trenta anys d’excavacions arqueològiques. Vilars IV, la fase final de la fortificació, la pitjor coneguda fins ara per haver estat destruïda pels treballs agrícoles, es convertirà en la millor il·lustrada per una col·lecció esplèndida de materials arqueològics.

Quatre grans forns d’ús comunitari funcionant simultàniament en un espai públic i aparentment destinats a panificació hauran d’aportar important informació sobre la vida quotidiana i l’estructura social dels habitants de la Fortalesa.

Vista de l'espai/placeta on es troben els forns, un cop finalitzada la campanya

Un dels trets característics de l’urbanisme interior del recinte durant l’època ibèrica antiga i possiblement les fases anteriors, és la disposició d’un cinturó d’àmbits, més o menys quadrangulars, al voltant l’espai central, suposadament una plaça i al bell mig una bassa. Per les seves característiques, superfície reduïda i, sobretot, l’absència de llars, s’exclou la possibilitat que corresponguin a espais d’habitació i han estat sempre interpretat com llocs destinats a tasques productives o d’emmagatzematge, encara que la manca d’informació ens impedeixi afirmar-ho. El fet que part d’aquest espais romanguin al testimoni central sota els estrats pertanyents a Vilars III i IV i les més que precàries condicions de conservació dels nivells corresponents a Vilars II, afectats pels treballs agrícoles i les remocions per acabar amb el tell, havien constituït, fins ara, una dificultat insuperable alhora d’interpretar la seva funcionalitat, així com de definir els accessos i comunicació des del carrer de circumval·lació amb ells mateixos i amb la plaça central. La importància econòmica i social del que eufemísticament denominaven espais productius ens havien portat a convertir-los en un dels objectius prioritaris d’aquesta campanya i els resultats obtinguts són d’allò més rellevant pel coneixement de la disposició urbanística i la vida social i econòmica de la comunitat.

La principal novetat de la campanya ha estat la identificació d’un espai a l’aire lliure dedicat a la producció d’aliments. Es tracta d’una placeta d’uns 18 m2 de superfície, situada a l’oest del jaciment, delimitada per les façanes de  la bateria de cases adossades a la muralla per la banda de ponent i el mur que circumda la gran plaça central; dit d’altra manera, l’espai obert es situa sobre el carrer perimetral i en un punt de comunicació amb la plaça central, qüestió -aquesta darrera- encara en curs d’excavació.

En aquest espai, han aparegut les restes de quatre forns en principi destinats a la transformació de cereals i la producció d’aliments com pans, galetes i similars. L’absència de restes vinculades a la metal·lúrgia o de rebutjos i escòries de la cocció de ceràmica permeten afirmar la seva funció de fleca. Els quatre forns han funcionat durant la primera edat del ferro, més concretament durant el segle VII a  Vilars I. La seva organització en l’espai no presenta una distribució ordenada. Són tots de planta circular o subcircular, destacant les seves grans dimensions i les diferents característiques constructives utilitzades. Cal remarcar, l’existència un cinquè forn encara no excavat, més antic que els anteriors, i que presenta evidències d’haver estat destinat a obtenir temperatures molt més altes i caldrà esperar els resultats de l’excavació i l’anàlisi de la construcció, de les cendres i dels possibles rebutjos i escòries per identificar el seu ús. Per a una descripció més detallada veure l’entrada al diari on line de Joan B. López, corresponent al divendres 26 de juliol.

Els forns tenen unes característiques i un emplaçament que els fa molt diferents dels que fins ara s’han localitzat a l’interior de les cases. Les seves mides són considerablement superiors i es troben en un espai públic o comunitari. Per aquesta raó, el seu funcionament s’haurà de relacionar amb la gestió dels recursos agrícoles, principalment cerealístics, i amb activitats tant ben documentades a Vilars com la mòlta i la fabricació i ús de nombrosos molins rotatoris; i per aquesta raó, estructures i activitats de tipus comunitari ens ajudaran a entendre l’organització social dels habitants de la Fortalesa.

La claveguera, una nova clau per entendre l’urbanisme i l’espai central durant el període ibèric antic.

L’altra gran novetat per entendre el funcionament de l’anella d’espais productius i la relació entre el carrer principal i la plaça central és la claveguera. Es tracta d’una petita claveguera coberta construïda amb molt cura amb petites lloses, en un moment primerenc de Vilars II, és a dir, el període ibèric antic. El que fa especialment interessant la conducció és que travessa l’anella d’espais productius, des del carrer de circumval·lació en pendent vers el centre del recinte. Això sembla qüestionar que, al menys en aquesta fase, les escorrenties del carrer principal es canalitzessin cap a l’exterior com passava anteriorment i alimenta la hipòtesi de l’existència d’una antiga bassa on després es construirà el gran pou-cisterna.

Encara en curs d’excavació i estudi, la construcció de la claveguera talla murs de la fase anterior, Vilars I, però no estan clarament definits els sòls associats al seu funcionament a inicis de Vilars II; en el mateix espai, a una cota superior i en un moment més avançat de la fase, estaven en activitat unes estructures de combustió associades a una molt abundant presència de mica.

El barri est i l’urbanisme de Vilars 0

Els treballs en aquesta zona tenen per objectiu el coneixement del barri nord-est durant la fase Vilars 0 és a dir, el moment inicial, que només pot ser estudiat en extensió en aquesta zona. Els treballs actuals són continuació dels iniciats el 2012 i són previs a la restauració de la muralla. S’han excavat varies cases de Vilars 0 amb interessant informació sobre paviments de tovots, banquetes, llars i altres elements d’arquitectura domèstica i, parcialment, restes pertanyents a la fase posterior de Vilars I. Entre aquestes darreres destaca l’enterrament d’una criatura morta abans, durant o poc després del part, dipositada curosament en posició fetal sota del paviment en l’angle nord-est, al fons d’una casa.

¿Com era l’entorn mediambiental de la Fortalesa quan va ser abandonada a finals del segle IV a.C.?

El pou-cisterna és un immens arxiu sobre la Fortalesa, però la informació que ens ofereix no es limita a les formes i condicions de vida dels seus habitants en el seu interior. Juntament amb el fossat, ens ofereix l’oportunitat de reconstruir l’entorn de la fortificació, les condicions climàtiques i l’entorn mediambiental, els boscos, la vegetació i els camps de cultiu que l’envoltaven i per aconseguir-ho la comparació entre els resultats obtinguts en l’un i l’altra serà necessària. És fàcil entendre, per exemple, que la gran quantitat de matèria orgànica en forma de fusta i carbons, en ofereix una informació filtrada, és a dir esbiaixada, per l’activitat recol·lectora selectiva de fusta i llenya i que per lo tant no reflecteix directament el paisatge. Aquí intervé el fossat que ens permet contrastar i completar el quadre. Per assolir aquests objectius, cal una aproximació multidisciplinària d’ampli espectre i l’arqueologia ha d’incorporar investigadors especialistes en altres àmbits del saber com geomorfologia, edafologia i sedimentologia, hidrologia o palinologia. 

Imatge de la cisterna annegada d'aigua a primera hora del matí

Així, extraure uns “cores”, columnes de sediments extretes mitjantçant barrines fins a dos metres de profunditat per estudiar la presència de pol·len en les seqüències estratigràfiques del pou-cisterna i del fossat , ens ha d’explicar, per exemple, el fort contrast entre l’abundància de pol·len de cereal, blat i ordi, en l’interior, en lògica correspondència amb els nombrosos molins i l’abundància de cereal, i l’absència fora, on sembla reflectir-se un entorn estèpic, dominat per artemísia, gènere de plantes herbàcies i arbustives, en lloc de camps de conrreu; i analitzar els ostràcodes, crustacis de mesures microscòpiques, que actuen com indicadors paleoclimàtics i ens informen de l’alternància entre sequera/salinitat i entrades d’aigua dolça. 

En el pou-cisterna, cal comprendre el procés de sedimentació inicial i la posterior colmatació, ja convertit en un abocador; millorar el registre pol·línic i les datacions radiocarbòniques; i estudiar l’absència de copròfils, indicadora de no estabulació d’animals a l’interior del recinte i de potabilitat de l’aigua. També cal arribar al fons per poder cubicar la capacitat d’emmagatzament. I, malgrat que coneixem prou be el funcionament de pou, i a l’espera de poder excavar el camp situat al nord de la Fortalesa i conèixer la connexió entre el riu i el sistema de fossats, el control de la conductivitat elèctrica, donat que les aigües drenades corresponen a la capa freàtica deguda al reg, la seva mesura i la seva distribució espacial permetrà interpretar quin és el moviment de l'aigua a través de la capa superficial saturada de l'aqüitard, i en definitiva, ajudarà a entendre la connexió entre el torrent de l'Aixaragall, el fossat i el pou.

La resposta a totes aquestes qüestions haurà d’esperar al treball de laboratori, però són claus per entendre tant el funcionament exitós durant segles de la fortificació, com el seu sobtat abandonament.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia