aHome / Activitats / Sabies que...

Sabies que...

LogoSabiesQue

Cada mes podreu descobrir petits detalls i curiositats al voltant de la Fortalesa des d'un punt de vista diferent i entretingut.

Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?

Peixos de mar al pou-cisterna 

El pou-cisterna dels Vilars és una de les estructures més singulars de la fortificació i clau per a la comprensió de la Fortalesa, doncs completava el sistema defensiu al garantir l’aiguada en cas de bloqueig.

Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?

La Fortalesa dels Vilars va consolidant i ampliant la seva presència als mitjans i en els diferents àmbits, científics o de divulgació. Cercar Vilars, veure el tractament que rep la Fortalesa, es pot convertir en la prova del cotó per contrastar la qualitat del coneixement i l’actualització de la informació que se’ns ofereix en un text escolar, un llibre de difusió, una publicació acadèmica, un diccionari, una pàgina web o un museu on es parli de la primera edat del ferro, de la civilització ibèrica, de fortificacions i poliorcètica, de patrimoni arqueològic, etc.

Sabies que... Els drones arriben a la Fortalesa dels Vilars?

Un Drone és un Vehicle Aeri No Tripulat (UAV, sigles de l'anglès Unmanned Aerial Vehicle), tot i que seria més correcte definir-lo com Vehicle Aeri Tripulat Remotament. I us preguntareu…, per què ens expliqueu això? Doncs bé, els drones han arribat a la Fortalesa.

Sabies que...la feina dels arqueòlegs no s’acaba al jaciment?

Si, si, com ho llegiu: la feina dels arqueòlegs no finalitza un cop acabades les intervencions sobre el terreny. Des del final d’aquestes fins a la finalització de la memòria arqueològica (i encara més, fins que es publiquen els resultats) existeix un llarg procés en el qual es du a terme l’estudi de tot el material que s’ha trobat al jaciment.

Sabies que a través dels sediments o terres d’una excavació podem arribar a desxifrar...

En la ment de molts està la idea de que quan s’excava en un jaciment, allò que ens dóna més informació són les restes que podem observar a ull nu (estructures de pedres, restes ceràmiques i animals, enterraments...), però hi ha una gran part de la informació que ens arriba de forma més indirecta i per obtenir-la és treballa en el laboratori.

Sabies que... a la Fortalesa criatures nascudes prematurament o mortes durant els primers mesos de vida eren enterrades sota dels paviments?

enterrandoNeonato

Durant el transcurs de les diferents intervencions arqueològiques realitzades a les estances dins la fortalesa, la troballa d'inhumacions infantils ha estat un tret prou significatiu, que ha suscitat l'interès i la necessitat d'un estudi minuciós per part dels arqueòlegs.

Sabies que... a la Fortalesa li estan sortint germanetes?

Doncs sí, la fortalesa dels Vilars ja no està sola... Malgrat la crisi, la recerca arqueològica ibèrica ha viscut un any intens. Atenció a les vides creuades dels Vilars, Molí de l’Espígol i Sikarra.

Sabies que la tipologia ceràmica ens ajuda a datar les diferents fases d’ocupació de la Fortalesa?

Kylix de vernís negre, trobat en context de Vilars III en el testimoni central

El material arqueològic més abundant que ens apareix en el transcurs de les diferents excavacions a la Fortalesa dels Vilars és la ceràmica al ser més resistent a les condicions atmosfèriques, a la combustió i a la acidesa dels sòls, i el seu estudi és un camp de recerca molt productiu en l'arqueologia. Ja des de la seva primera anàlisi macroscòpica, juntament amb la dels altres materials arqueològics trobats en el mateix context estratigràfic (com poden ser els artefactes metàl·lics), se’ns ofereix com una eina de datació cronològica i històrico-cultural, però també, amb un estudi més acurat, ens pot ajudar a revelar aspectes fonamentals de la producció i especialització artesanal, la procedència i les relacions d'intercanvi, l'organització social, la identitat ètnica, la ideologia, etc.

Sabies que “a través dels carbons trobats als Vilars es pot arribar a descobrir...”

Carbons a la Fortalesa

Autors clàssics com Teofrast (370-288 a.C.) i Estrabó (58 a.C.?-21-25 d.C.), a través de les seves obres ja descriuen el paisatge Mediterrani i caracteritzen els boscos ibèrics de “selves”. Però calen proves per saber si aquesta afirmació és certa, i si, per tant, els habitants dels Vilars, quan treien el nas pel damunt de les muralles, observaven un paisatge forestal espès. També cal considerar la possibilitat contrària, i que contemplessin una vegetació escassa, castigada per l’explotació com a material constructiu o de combustió, que obligaria als seus habitants a cercar la fusta de primera qualitat en indrets allunyats de les seves llars.

Sabies que les restes arqueofaunístiques ens expliquen quins gustos culinaris, quina cabana ramadera hi havia i quins cultes i ritus tenien els habitants de la Fortalesa?

fig3

Les excavacions a la fortalesa han lliurat importants conjunts arqueofaunístics a l'interior dels seus espais d'habitat, tallers i magatzems. Aquests han permès caracteritzar els models de gestió ramadera de les espècies domèstiques (ovelles, cabres, porcs, bous/vaques, cavalls); la cacera (conill, cérvol, cabirol i porc senglar); les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques simbòliques i/o rituals.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia