aHome / Activitats / Sabies que...

Sabies que...

LogoSabiesQue

Cada mes podreu descobrir petits detalls i curiositats al voltant de la Fortalesa des d'un punt de vista diferent i entretingut.

Sabies que “a través dels carbons trobats als Vilars es pot arribar a descobrir...”

Carbons a la Fortalesa

Autors clàssics com Teofrast (370-288 a.C.) i Estrabó (58 a.C.?-21-25 d.C.), a través de les seves obres ja descriuen el paisatge Mediterrani i caracteritzen els boscos ibèrics de “selves”. Però calen proves per saber si aquesta afirmació és certa, i si, per tant, els habitants dels Vilars, quan treien el nas pel damunt de les muralles, observaven un paisatge forestal espès. També cal considerar la possibilitat contrària, i que contemplessin una vegetació escassa, castigada per l’explotació com a material constructiu o de combustió, que obligaria als seus habitants a cercar la fusta de primera qualitat en indrets allunyats de les seves llars.

Sabies que les restes arqueofaunístiques ens expliquen quins gustos culinaris, quina cabana ramadera hi havia i quins cultes i ritus tenien els habitants de la Fortalesa?

fig3

Les excavacions a la fortalesa han lliurat importants conjunts arqueofaunístics a l'interior dels seus espais d'habitat, tallers i magatzems. Aquests han permès caracteritzar els models de gestió ramadera de les espècies domèstiques (ovelles, cabres, porcs, bous/vaques, cavalls); la cacera (conill, cérvol, cabirol i porc senglar); les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques simbòliques i/o rituals.

Sabies que...Els fundadors de Vilars vivien en cases adossades amb porxat???

Portada-Maig

Els primers habitants de la Fortalesa van dissenyar un primer urbanisme molt parell al heretat d’altres assentaments d’èpoques immediatament anteriors. Una muralla perimetral (la qual en parlarem en un altre moment), més o menys circular, i un seguit de bateries d’estances enganxades resseguint aquesta muralla i deixant un espai central buit (de moment les evidències així ens ho mostren). No totes les estances eren iguals, però totes les que han estat identificades amb espais d’habitatge tenien una estructuració molt similar, amb forma trapezoïdal, de mesures força amples i amb dos espais diferenciats per un mur mitger: un interior, i un porxat format per pals a mode de les antigues “Anta” dels temples grecs. Un model molt a la moda de les cases adossades de l’actualitat però amb petites diferències.

Un camp frisó protegia la Barcelona assetjada de 1714, descrita per Albert Sánchez Piñol a Victus

Portada Victus

2 d'abril de 2013. Si no has llegit encara Victus. Barcelona 1714 (Edicions La Campana, Barcelona 2012), l’esplèndida novela històrica d’Albert Sánchez Piñol, desconeixeràs que en el seu relat un camp frisó protegia Barcelona de les tropes borbòniques. 

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia