aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que... La Fortalesa dels Vilars ja no està sola?

Sabies que... La Fortalesa dels Vilars ja no està sola?

Fa uns anys ens referíem al mal que feia a la comprensió de la Fortalesa la seva excepcionalitat. Positiva a efectes de màrqueting, al posar de relleu les seves característiques úniques i funcionar com un veritable reclam, constituïa un drama per l’arqueòleg alhora d’interpretat-la, al fer impossible establir comparacions i relacions i, en definitiva, entendre el seu significat en el territori i les comunitats contemporànies. Conscients que no podia ser única i de que el fet de que ho fos era fruit de l’estat de coneixement, un buit que ompliria la recerca, treballàvem amb la hipòtesi de l’existència d’altres fortaleses. Era el cas de fortificacions molt mal conegudes com l’existent sota del Castell de l’Albi, la del Bell Pla de Guissona, la de Sikarra en Prats de Rei i el Molí d’Espígol de Tornabous.

En aquest darrer, velles i escadusseres troballes i intuïcions havien permès parlar d’un primer lloc de la primera edat del ferro, segles VIII-VII, a Joan Maluquer, Ramón Boleda i Miquel Cura els anys 70 i 80 del segle passat, però no seria fins els sondejos de Jordi Principal del 2007 que l’arqueologia començà a confirmar-ho. Ara, ja no hi ha cap mena de dubte. Els treballs de 2013 dirigits per Iltirta Arqueologia SL i Jordi Principal han descobert l’existència d’un fortificació pre-ibèrica de característiques extraordinàriament semblants a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. La posterior conversió del nucli tornabouenc en una important ciutat ibèrica, segles V, IV i III, complicarà les futures excavacions i farà del tot impossible recuperar i mostrar al públic en extensió l’antiga fortalesa. Els resultats publicats, però, ja són prou eloqüents.

La “Tribuna d’Arqueologia 2014-2015”, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2017, ha publica amb retard el treball de l’equip d’Iltirta Arqueologia SL, format per Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal, i d’en Jordi Principal, “Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment”. Un títol llarg, insípid i descriptiu que no fa justícia a un treball excel·lent i a un article important, bàsic per a valorar, a més de la feina feta de conservació i condicionament per a la visita efectuada, l’excepcionalitat de l’assentament: la seqüència de l’ocupació, primer ferro, època ibèrica antiga i plena; l’extensió, complexitat, característiques i evolució del seu urbanisme fins l’abandonament pels vols del 200 ane; i, en particular, el descobriment de la fortalesa pre-ibèrica.

La part excavada permet reconèixer una primera fortificació, com diem, extraordinàriament semblant a l’arbequina i construïda com aquesta pels vols de 775 ane. Coneixem 47 metres lineals d’una potent muralla, amb quatre bastions adossats separats 8 o 9 metres, que els successius folres converteixen en torres, que –amb la topografia i el posterior urbanisme- suggereixen un recinte ovalat protegit per unes 16 torres i una extensió que podria superar els 3000 m2, és a dir, pel damunt dels 2400 m2 de Vilars. Es tracta d’una construcció aixecada com l’arbequina amb pedra, maçoneria de paret fangada, i tovots, i que presenta dos grans moments constructius, equivalents a Vilars 0 i Vilars I, que precedeixen a l’ibèric antic. Tot apunta a que la fortalesa estava igualment defensada per un fossat i, molt provable, per un camp frisó...

Lògicament també hi han diferències entre les dues fortaleses que caldrà aprofundir i entendre: l’anomenat espai cultual exterior amb l’enllosat i les esteles, la llar orientalitzant pertanyent en aquest cas a la fase més antiga... Però les diferències més notables i decisives, apareixeran després quan, a diferencia de Vilars, en època ibèrica antiga i plena, noves muralles ampliaran el recinte i permetran créixer l’assentament que es convertirà, a partir de finals del segle V i segle IV ane, en la ciutat més important de la Ilergècia oriental. Però aquesta ja és una altra història.

La hipòtesi que tenia la Fortalesa dels Vilars com a paradigma, fortaleses, centres de poder de cabdillatges que durant la primera edat del ferro, segles VIII-VI ane, dominant territoris de pocs centenars de quilometres quadrats, avui, és més versemblant.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia