aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que... a la Fortalesa criatures nascudes prematurament o mortes durant els primers mesos de vida eren enterrades sota dels paviments?

Sabies que... a la Fortalesa criatures nascudes prematurament o mortes durant els primers mesos de vida eren enterrades sota dels paviments?

enterrandoNeonato

Durant el transcurs de les diferents intervencions arqueològiques realitzades a les estances dins la fortalesa, la troballa d'inhumacions infantils ha estat un tret prou significatiu, que ha suscitat l'interès i la necessitat d'un estudi minuciós per part dels arqueòlegs.

La disciplina de l'antropologia física té com a objecte d'estudi principal el cos humà, la nostra història evolutiva i la variabilitat biològica existent, tant en el present com en el passat. Tracta d'entendre i explicar els mecanismes que han creat i modelat aquesta variabilitat.

L’estudi de les restes recuperades permet la caracterització dels diferents individus exhumats i reconèixer trets com l'edat, el sexe, l'estatura, la conservació o les malalties que l'afectaren.

L’arqueologia ibèrica, però, no ho té fàcil. Les comunitats preibèriques i ibèriques cremaven els seus morts, la qual cosa dificulta l’estudi de les restes òssies, l’anatomia i l’aspecte físic d’aquestes poblacions. I, encara pitjor, per a fer-ho més difícil, tret de l’etapa ibèrica antiga a la qual pertanyen algunes necròpolis, pràcticament ho desconeixem tot dels costums funeraris dels ibers del nord de l’Ebre. Tot això fa encara més interessant aquest sorprenent capítol. Potser algun dia descobrirem els enterraments tumulars dels primers habitants, i, si es produeix una mena miracle, com a la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Termens), fins i tot, el cementiri o la tomba d’algun guerrer il·lustre. Però la realitat és una altra: no sabem quin era el destí dels morts a la Fortalesa.

En canvi, sabem que feien amb els morts en germen, amb aquells fetus expulsats voluntària o involuntàriament abans de ser viables, amb els nadons que morien al néixer o els bebès no reeixits. O, almenys amb alguns d’ells...

220px-Views_of_a_Foetus_in_the_Womb_detail

L’excavació i registre antropològic és complicat, la d'un nadó, ho és més, degut a la delicadesa de les restes, però també perquè s’ha de realitzar amb certa celeritat, per tal que les restes estiguin el menys temps possible exposades a la intempèrie.

El procés d'estudi s'inicia amb l'exhumació curosa de les restes, durant el procés d'excavació cal documentar-ho tot, la presència d'estructures o material associat com una fossa o lloses de pedra o restes d'aixovar, també observar la posició en què fou dipositat, les connexions anatòmiques que conserva, així com guardar la totalitat del sediment que acompanyava l’enterrament, per al seu posterior tractament i triatge al laboratori.

De seguida les restes es porten al laboratori on són en primer lloc netejades mitjançant tècniques el menys agressives possibles (pinzellet, solució d'acetona...)

S'inventarien i es procedeix a la mesura biomètrica basada en les longituds i perímetres dels principals ossos llargs.

A partir d'aquí l'antropòleg recorre a l'aplicació de fórmules antropomètriques per tal de poder determinar tant la talla del nadó com l'edat o temps de vida o en alguns casos únicament de gestació.

Per poder determinar el moment de mort d’un individu infantil l'antropòleg s'utilitza de la comparació amb les diferents taules de mesures amb edat coneguda establertes, també de l'observació del grau d'ossificació i formació dels ossos com de la formació de les diferents peces dentàries.

La troballa d’aquestes restes, en l’interior de les habitacions, és un fet que ha aparegut amb freqüència al llarg de totes les fases de la fortalesa dels Vilars, existeixen documentats una vintena d’enterraments de nounats associats entre les fases arqueològiques conservades (0, I i II) del 775 al 450 ane.

En la majoria dels casos una excavació curosa ens ha permès veure l’esquelet en perfecta connexió anatòmica amb posició fetal, en alguna fossa cantonera sota el paviment d’ús de l'estança.

L’alt grau d’articulació i la poca afectació tafonòmica, fa pensar en petites inhumacions cobertes ràpidament per la mateixa terra, segellant d’aquesta manera al difunt.

Es tracta d'inhumacions d'infants morts bé en el moment de néixer, bé poques setmanes després. La realització posterior d’estudis genètics, pot aportar informació sobre el gènere d’aquests infants.

Aquest costum era una pràctica comuna entre les poblacions del bronze final, primer ferro i època ibèrica al llarg de la vall de l’Ebre. També s’ha de dir que, per qüestions rituals o per tractar-se de criatures no desitjades, es mantingué durant època romana i, de fet, ha arribat com qui diu als nostres dies –segle XIX i inicis del XX- en determinades àrees rurals.

El sentit o significat d’aquests enterraments infantils ha provocat molta controvèrsia interpretativa i la qüestió no està , ni de lluny, resolta.

D’una banda, es pot descartar que tots els infants morts tan prematurament tinguessin aquest destí, perquè el volum de mortalitat infantil d’una comunitat de 150-175 persones durant almenys dos-cents anys hauria de ser lògicament superior al dels individus que apareixen. D’una altra, no poden respondre només a uns ritus fundacional relacionat amb els habitatges, quan només el veiem en alguns dels edificis.

L’excavació en l’interior del recinte ens oferirà noves troballes i més informació, com ha estat el cas de la darrera campanya. Segur que en sabrem més i que en tindrem noves preguntes. De moment, si en voleu saber més sobre el tema, llegiu l’article de la nostra col·lega, la doctora Ariadna Nieto.

A. Nieto, “Porcs, cavalls, ovelles i infants. Noves aportacions a les pràctiques rituals de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 2013, 127-162.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia