aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que a través dels sediments o terres d’una excavació podem arribar a desxifrar...

Sabies que a través dels sediments o terres d’una excavació podem arribar a desxifrar...

En la ment de molts està la idea de que quan s’excava en un jaciment, allò que ens dóna més informació són les restes que podem observar a ull nu (estructures de pedres, restes ceràmiques i animals, enterraments...), però hi ha una gran part de la informació que ens arriba de forma més indirecta i per obtenir-la és treballa en el laboratori.

Aquesta informació la obtenim a partir de les mostres de terres que es recullen durant el procés d’excavació. Hi ha diferents mètodes de recollida: total o parcial, aleatòria o sistemàtica mitjançant mostreig, en un punt o estructura o contenidor concret... entre altres.

Pel que fa al nostre jaciment, als Vilars d’Arbeca, la metodologia emprada és la de recollida total de la terra en algunes estructures (com podria ser la terra de dins d’un forn) i el mostreig estimatiu (part de la terra d’un sediment en concret). Combinant dues metodologies ens permet obtenir molta més informació per estudiar i comparar els resultats obtinguts.

Esquema de funcionament de la màquina de flotació

Esquema de funcionament de la màquina de flotació

Per a obtenir les mostres que ens interessen tenim dues maneres de fer-ho, depenen del volum de terra amb el qual treballem. Quan el volum de terra és molt gran (a partir de 7 o 8 litres de terra) s’utilitza la màquina de flotació. En hi ha de diferents tipus, però en el nostre cas utilitzem la màquina amb remoció d’aire. En una cuba plena d’aigua hi anem tirant, poc a poc, la terra. Dins d’aquesta s’hi col·loca un garbell que pot ser de 5mm o 4mm, on quedaran retingudes les mostres que no floten (ossos, ceràmica...), mentre que les que si floten aniran a parar a uns altres garbells col·locats en columna a l’exterior, tal i com es mostra en la imatge. Gràcies a l’aire i a l’entrada continua d’aigua, les terres estan en moviment, fet que facilita la seva neteja i flotació.

Rentat terres Pou-Cisterna

Amb aquest sistema, la majoria de mostres que obtenim són carbons i llavors que han estat carbonitzades (als garbells exteriors). Altres tipus de mostres com ara la micro-fauna, petits fragments de ceràmica, sílex, material constructiu, etc. les podrem trobar al garbell de dins a màquina.

Quan els litres de terra són inferiors a 7 o 8 litres, s’utilitza el sistema de rentat en columna. El sistema és una mica diferent a l’anterior. En aquest es continua utilitzant els tres garbells que teníem fora de la cuba (4/5mm, 1mm i 0’5mm successivament). Aquest altre mètode es basa en tirar, poc a poc, la terra dins el garbell superior i amb l’ajuda de l’aigua netejar de terra i fang i deixar les mostres el més netes possible.

Aquest sistema ens dóna l’oportunitat de poder recuperar molt més material. En els dos primers garbells podem trobar mostres de closca d’ou, microfauna, fragments de vidre... els quals, tot i les seves petites dimensions, són una gran font d’informació.

Un punt molt important és comptabilitzar correctament els litres de terra que es renten perquè segons els litres que s’agafen i les mostres que en surten, els especialistes (amb càlculs específics) poden arribar a treure molta informació, però, si no es porta un control dels litres es distorsionen els resultats dels estudis i no es poden utilitzar. 

Rentat terres Pou-Cisterna

L’excavació en condicions força difícil del tram final de la cisterna-pou, on s’havia dipositat un sediment argilós molt fi que apareix barrejat amb aigua, va exigir un segon tractament del sediment sobrant (es recollí sistemàticament el 100% d’aquest sediment final del Pou-Cisterna)mitjançant un control visual i manual de les terres i amb ajuda de garbells i aigua a pressió, la recuperació d’elements materials de difícil recuperació sobre el terreny. A les portes de l’hivern i a l’aire lliure, amb fred, vent i sempre molls, ha estat una feina dura pels tres encarregats (Alba Castellano, Nadir Castells i Antoni Mota). Molt dura, diem, però gratificant, al proporcionar-nos, a més de restes ceràmiques, ossos, metalls, etc., un tipus d’informació fins ara inèdita a la Fortalesa. Les condicions anaeròbiques, és a dir, sempre submergides i sense oxigen, han permés la conservació de la matèria orgànica i d’aquesta forma s’han recuperat fustes (entre altres, pi roig, om i roure), fulles (garric i alsina), granes mineralitzades (moltes varietats diverses) i una pinta de cabell feta amb fusta de boix, un botí esplèndid, ara en procés d’estabilització-conservació i d’estudi.

Tot i no ser uns dels aspectes més coneguts de l’arqueologia per la gent, és una part molt important i si en voleu més informació podeu consultar el llibre:

Vàris autors. La recogida de muestras en arquebotánica: Objetivos y propuestas metodológicas. La gestión de los recursos vegetales y la transformación del paleopaisaje en el Mediterráneo occidental. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona. 2003. 

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia