aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?

Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?

Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?

La Fortalesa dels Vilars va consolidant i ampliant la seva presència als mitjans i en els diferents àmbits, científics o de divulgació. Cercar Vilars, veure el tractament que rep la Fortalesa, es pot convertir en la prova del cotó per contrastar la qualitat del coneixement i l’actualització de la informació que se’ns ofereix en un text escolar, un llibre de difusió, una publicació acadèmica, un diccionari, una pàgina web o un museu on es parli de la primera edat del ferro, de la civilització ibèrica, de fortificacions i poliorcètica, de patrimoni arqueològic, etc.

El nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid, que obrí les seves portes al públic el passat mes d’abril, remodelat després de sis anys d’obres i dos de tancament total, ho torna a demostrar “superant la prova”. La Fortalesa d’Arbeca està present en un dels panells de les sales dedicades a la civilització ibèrica i en el mapa multimèdia que segueix a una introducció audiovisual aclaparadora. Dos mosaics d’unes dues-centes tessel·les cadascun i cada una d’elles un vídeo, totes funcionant simultàniament, pretenen explicar poc menys que la historia de la humanitat i la significació social del patrimoni i l’arqueologia com a teoria i mètode. És curiós veure com un museògraf pot ignorar que l’acumulació d’imatges pot ser tan nociva com la textos... Creiem no haver vist mai tanta informació per cm2.; cal agafar embranzida i passar l’espai sense mirar els costats per a no morir en l’intent de pair-la. A continuació España, un gran yacimiento ofereix, gràcies a un mapa i una projecció audiovisuals, una síntesi d’història hispana, seguint el fil cronològic i a través dels llocs més representatius de cada període, per acabar il·lustrant la gran riquesa arqueològica amb  la imatge-metàfora d’una nevada de punts, que acaba cobrint la península. La Fortalesa apareix a la primera edat del ferro situada al mapa i projectada a la gran pantalla. El muntatge, mapa, diaporama i vídeo, està ben resolt encara que no ha sabut què fer amb la ubicació de les illes canàries i va aixecar polèmica per l’atribució de la Corona d’Aragó als comptats catalans.

En aquesta ocasió la nostra visita ha estat breu, pràcticament limitada a dues hores dedicades a les sales de pre i protohistòria. Considera la direcció del museu que el públic profà pot fer una visita ràpida en aquest temps, però una persona una mica exigent necessitarà un dia i, a poc que pugui, serà millor que pensi en varies visites. En realitat, són molts museus en un de sol. 3 quilòmetres de recorregut, 40 sales, 400 vitrines, 1.300 objectes, unes col·leccions esplèndides des de la prehistòria fins el segle XIX, poden donar una idea del que diem.

Mentre a casa nostra es qüestionava el Museu Arqueològic de Catalunya, a la resta de l’Estat es construïen grans equipaments amb distincions internacionals com el MARQ d’Alacant (Museu Europeu de l’Any 2004), el Museo de Almeria (menció d’honor al mateix guardó 2008, ARCO 2004 i FAD 2005) o el Conjunto Arqueológico de Madinat al-Zahra a Córdoba (premi Aga Khan 2007-2010, Piranesi Roma 2011, Europeu de l’any 2012). La darrera d’aquestes grans instal·lacions museogràfiques ha estat el MAN i la voluntat política -governs PSOE i PP-, afegida al fet que l’inici del projecte i, fins i tot, l’adjudicació del projecte arquitectònic i les obres fos anterior a la crisi han fet possible acabar. Les xifres, en els temps que corren, són marejadores i la inversió total ha estat de 65.201.899,79 €.

El repte era important: modernitzar un gran  museu tradicional i envellit (Amadeu de Saboya i Isabel II), condicionat per la concepció museogràfica, les grans col·leccions i les peces emblemàtiques i per un edifici històric ( BIC, Francisco Jareño 1895) que calia respectar i estimar. Tant l’arquitectura com la museografia necessitàvem més que un lifting” per fer-lo realment accessible al gran públic.  Per altra banda, un museu que no rep nous fondos des de 1985 –fins i tot  la Comunitat de Madrid té el Museo Arqueológico Regional en Alcalá de Henares-  i que no els rebrà com no siguin a través de subhastes, necessita repensar-se. Calia generar un discurs museològic modern, dinàmic, intel·ligible i atractiu recolzat en les noves tecnologies; calia millorar la usabilitat de l’edifici i tots els aspectes funcionals cara al públic, vestíbul, sales multifuncionals, d’exposicions temporals, biblioteca, serveis com cafeteria, botiga, etc.,  guia multimèdia espanyol/anglès amb textos, imatges, video, audioAPP MAN aplicació gratuïta per AppStore i Google Play, accés a la Guia via internet i atenció als visitants amb discapacitats de mobilitat, visuals o auditives).

La intervenció arquitectònica de Juan Pablo Rodríguez Frade, Premio Nacional de Restauración 1995 pel Palau de Carles V de l’Alhambra, té els elements més destacats en la coberta de vidre dels patis interiors, l’escala, el nou accés lateral i l’àmplia àrea d’acollida. Els números també parlen a favor, per exemple, l’increment de la superfície útil de sala d’exposició ha estat de 2.290 m2 i ara és de 9872 m2 i el de la superfície útil de l’àrea d’acollida ha estat de 1.271 m2, al passar de 314 a 1585 m2, encara que els que fan referència al cost global de l’equipament són més difícils de valorar i segurament no tan positius com els que fa anar Rodríguez Frade, al comparar els seus 2.161 euros per metre quadrat amb els 5.652 del Museu de l’Acròpolis d’Atenes o els 14.390 del Neues Museum de Berlín. El mateix despatx se’n va fer càrrec del projecte museogràfic i Acciona-Empty Man de l’exposició permanent.

Com hem dit, la nostra visita es va limitar a les sales de pre i protohistòria raó per la qual ens limitem a ressaltar uns espais generosos, uns acabats elegants i càlids de gran qualitat (marbre travertí, fusta de roure i de Merbau ranurada, alumini gris mat) unes vitrines poc carregades, uns textos breus amb títols imaginatius, uns esplèndids dibuixos, les nombroses pantalles de plasma, les estacions tàctils per a persones cegues... La impressió, però, va ser que el disseny i sobre tot el discurs, tan acurat, subtil i treballat, es perdia en endinsar-nos en el món ibèric on els objectes i les peces imposaven la seva llei.

El nombre de visitants reflecteix la bona acollida del públic. Abans de la remodelació, el MAN rebia entre 200.000 i 250.000 persones l’any i l’expectativa es situava ara en doblar la xifra; doncs bé, el 23 de setembre s’assoliren els 500.000 visitants i sembla factible superar el 1.000.000 durant el primer any. Òbviament s’haurà d’esperar a que passi la novetat i l’efecte multiplicador de les cues-reclam; a més, aquest no és l’únic indicador d’èxit i caldrà atendre altres aspectes del funcionament de la institució i analitzar en quina mesura s’assoleixen altres objectius per poder procedir a una valoració global. Pensem sobre tot en aquells que depenen de la disponibilitat de la plantilla i el personal adient, posem per cas, l’inexistent projecte didàctic, limitat a una pobre oferta de recursos, material per a professorat i algunes guies didàctiques, i tallers.

Emili Junyent

Pagina web del Museo Arqueologico Nacional: www.man.es

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia