aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que la tipologia ceràmica ens ajuda a datar les diferents fases d’ocupació de la Fortalesa?

Sabies que la tipologia ceràmica ens ajuda a datar les diferents fases d’ocupació de la Fortalesa?

Kylix de vernís negre, trobat en context de Vilars III en el testimoni central

El material arqueològic més abundant que ens apareix en el transcurs de les diferents excavacions a la Fortalesa dels Vilars és la ceràmica al ser més resistent a les condicions atmosfèriques, a la combustió i a la acidesa dels sòls, i el seu estudi és un camp de recerca molt productiu en l'arqueologia. Ja des de la seva primera anàlisi macroscòpica, juntament amb la dels altres materials arqueològics trobats en el mateix context estratigràfic (com poden ser els artefactes metàl·lics), se’ns ofereix com una eina de datació cronològica i històrico-cultural, però també, amb un estudi més acurat, ens pot ajudar a revelar aspectes fonamentals de la producció i especialització artesanal, la procedència i les relacions d'intercanvi, l'organització social, la identitat ètnica, la ideologia, etc.

Al contrari del que es pot creure popularment, la arqueologia no es una simple recerca d’objectes del passat. I entre moltes qüestions que s’han de respondre al llarg d’una excavació està datar i contextualitzar, en la seva època corresponent, tot allò que trobem. El material arqueològic més abundant que ens apareix en el transcurs de les diferents excavacions a la Fortalesa dels Vilars és la ceràmica al ser més resistent a les condicions atmosfèriques, a la combustió i a la acidesa dels sòls, i el seu estudi és un camp de recerca molt productiu en l'arqueologia. Ja des de la seva primera anàlisi macroscòpica, juntament amb la dels altres materials arqueològics trobats en el mateix context estratigràfic (com poden ser els artefactes metàl·lics), se’ns ofereix com una eina de datació cronològica i històrico-cultural, però també, amb un estudi més acurat, ens pot ajudar a revelar aspectes fonamentals de la producció i especialització artesanal, la procedència i les relacions d'intercanvi, l'organització social, la identitat ètnica, la ideologia, etc.

Petit vas amb decoració acanalada (Vilars 0)

Centrant-nos en les tècniques de datació de ceràmiques arqueològiques, podem dir que es divideixen bàsicament en dos tipus: la datació relativa i la datació absoluta. El mètode de datació relativa que apliquem és el sistema anomenat tipològic-tecnològic. En l’actualitat, després de quasi dos segles d’estudiar i realitzar tipologies es disposa de multitud de llistes en les quals diferents objectes han estat contextualitzats i ordenats cronològicament. En certa mesura, dita comparació, és el que coneixem com datacions creuades. Aquest sistema va unit necessariament a la metodologia arqueològica i es basa en l'associació en un determinat context de la peça, grup de peces o objectes o artefactes de cronologia conegudes que poden actuar com fòssils directors per a datar-los acertadament en un moment precís. És a dir; usar la datació coneguda de les ceràmiques d’un determinat jaciment o taller ceràmic, per comparar els materials amb els d’altres jaciments. Part d’aquest treball consisteix també en esbrinar si ha hagut alguna alteració natural o humana dels estrats des de la primera deposició dels materials.

Aquest sistema, però, no ens aporta una data exacta, sinó que ens dona un període de temps relativament ampli i ha estat habitualment usat pels arqueòlegs fins a la primera meitat del s. XX, moment en que van començar a desenvolupar-se les tècniques de datació absoluta per obtenir unes cronologies més exactes, algunes de les quals són particularment apropiades per a la datació de ceràmiques, com la termoluminescència. Per altra banda, el mètode del Carboni 14, que ens és és útil per datar matèria orgànica, indirectament també ens serveix per a datar la ceràmica associada al mateix context estratigràfic. Per tant, fent ús d’aquests sistemes de datació combinats podem saber la cronologia de les diferents fases arqueològiques de la Fortalesa de Vilars.

Sabem que a principis de l’Edat del Ferro una comunitat humana del Grup Cultural Segre Cinca IV decideix establir-se a la plana i construir la Fortalesa dels Vilars. És la fase que anomenem Vilars 0. El conjunt ceràmic d’aquesta fase fundacional es troba format exclusivament per produccions a mà d’acabat polit, més majoritari, o groller representades per formes força característiques de l’època tals com: vores exvasades de llavi bisellat; vores exvasades de secció arrodonida; vores arrodonides de desenvolupament rectilini; vores exvasades de secció quadrangular; i bases còncaves. La majoria dels fragments i de les peces no tenen cap mena de decoració. Les poques que en tenen corresponen a ceràmiques amb algun tipus de decoració plàstica (format per cordons de secció triangular amb incisions o digitacions), decoracions amb ungulacions, incisions (com l’anomenada “espina de peix”) i, sobretot, la més característica d’aquest període: la ceràmica amb decoracions de solcs acanalats.

La ceràmica amb decoració acanalada acostuma a considerar-se un fòssil director per localitzar les fases inicials del jaciment, ja que és un tipus de decoració propi del Bronze Final II-III i la Primera Edat del Ferro, entre els segles XI i VIII a.n.e., en el territori en que ens movem. Aquest tipus de ceràmica, com podem veure, té una cronologia de producció molt àmplia i no ens indicava la data aproximada d’aquesta fase. Així es va recórrer a la datació radiocarbònica calibrada i a l’AMS (tècnica millorada del Carboni 14) de matèria orgànica (carbons i ossos) procedent del mateix context estratigràfic que les ceràmiques per situar la fase fundacional pels volts del 750 cal ane.

En la següent fase (Vilars I), de la mateixa manera que en la fase anterior, tota la ceràmica recuperada està feta a mà, però la diferència quantitativa entre la producció de ceràmica polida i grollera és menor. Les formes globulars i els acabats són comuns en aquest període, amb una majoria de vores exvasades amb tendència rectilínia o arrodonida, i es detecta un descens de la presència de vores bisellades i rectangulars que apareixen ben representades en el període anterior. Destaca també una gran presència de bases planes. La ceràmica amb decoracions plàstiques és la més nombrosa de les categories decorades, encara que disminueix la seva producció. Entre els elements plàstics aplicats es troben, de forma isolada o combinada, els cordons de secció triangular incisos i digitats, els cordons múltiples impresos, les llengüetes verticals, les pastilles amb o sense digitació i l’enfonsament central.

Abocament de ceràmica en una casa de l'Ibèric antic

Les produccions decorades també comporten una lleugera disminució en relació a la fase precedent, sobretot pel que fa a la ceràmica amb decoració acanalada, tant típica i abundant, en la fase anterior de Vilars. En canvi la decoració incisa augmenta exponencialment. Entre les ceràmiques decorades és força rellevant la presència d’uns plats amb el peu decorat amb sanefes de triangles que formen un enreixat. Aquest tipus ceràmic local, que cronològicament podem situar-lo entre mitjan segle VII i el primer quart del segle VI, apareix en contextos del Baix Ebre, vinculats a l’arribada d’importacions mediterrànies i influències fenicio-orientals i paleoibèriques. En aquest sentit, podem situar a Vilars I en un Horitzó Pre-ibèric, simultani a les terres de ponent, com ho demostren els materials trobats en els jaciments contemporanis de la Serra del Calvari, Montfiu i la Valleta d’En Valero.

En la fase que anomenem Vilars II ja ens situem en l’Ibèric Antic. Dins d’aquesta seqüència arqueològica podem copsar, gràcies a la novetat de l'aparició de ceràmica feta a torn, com arriben clarament a la Terra Ferma les influències colonials, possiblement a través de vies com la del Ebre-Segre o la del Francolí. Si bé en els primers moments (Vilars IIa: 550-525 ANE) encara hi ha un clar domini de la ceràmica produïda a mà, la ceràmica a torn local i forània haurà incrementat paulatinament la seva presència al final del període (Vilars IIc: 475-450 ANE). Àmfores púniques i ceràmiques paleoibèriques procedents del sud peninsular i de la costa o vaixella de taula de ceràmica grisa monocroma d’origen grecooriental (juntament també amb des de producció regional o local), indiquen l’existència de relacions d’intercanvi. Aquestes s’estructurarien a partir de mercats de tipus comarcal que garantien l’intercanvi regular de productes, tant exòtics com de producció local.

Per altra banda, la presència d’aquestes ceràmiques tornejades paleoibèriques del sud i les primeres ceràmiques ibèriques pintades d’origen local ens serveixen per datar en la segona meitat del segle VI el trànsit entre Vilars I i Vilars II. Així mateix, la ceràmica fina gris monocroma és característica del  moment avançat de Vilars II. El seu element més representatiu és el plat de vora “à marli, que està datat entre mitjans del segle VI ANE i primera meitat del segle V ANE, la qual cosa ens porta a perllongar l’etapa ibèrica antiga de la fortalesa a mitjans del segle V ANE.  Existeix també un fragment de copa jònia associada a aquest horitzó cronològic.

Amb tot, la ceràmica comuna de vaixella de producció local, és la més present. D’aquesta se n’extreuen tres categories segons el seu acabat, cocció i decoració: la ceràmica ibèrica de cocció oxidada, més majoritària; la ceràmica ibèrica de cocció reduïda; i la ceràmica ibèrica pintada. Destacar també la troballa de diversos fragments de tenalles típiques ibèriques, algunes de les quals estan pintades amb bandes i cercles concèntrics i amb la vora de secció de coll de cigne.

Ceràmiques àtiques de figures roges trobades en anteriors campanyes

Durant el període Ibèric Ple, que correspondria a les fases Vilars III (425 - 350 ANE) i IV (350-300 ANE), observem certs canvis, tals com l’aparició d’un torn més elaborat i major igualtat percentual entre la ceràmica a mà i la de torn oxidada. Però el canvi més notori en el repertoris ceràmics és la  presència de vaixella de luxe de vernís negre i figures roges de procedència àtica. VILARS III es data a partir d'una Kylix-skyphos de figures roges, que es pot datar en el primer terç del segle IV, i d'una kylyx de peu baix "delicate class", atribuïble a l'últim quart del segle V o inicis del segle IV.

Pel que fa a la ceràmica a mà es troba representada per ceràmica llisa polida, ceràmica llisa grollera, decoracions plàstiques i ceràmica decorada incisa. Cal destacar una tenalla petita decorada al coll amb un cordó digitat. De fet, els contenidors amb cordons a la zona del coll, són una part força important del conjunt estudiable.

Per a la darrera fase, Vilars IV, i, més concretament, el darrer moment de la Fortalesa, el vernís negre ens ofereix una fantàstica referència cronològica: l’absència de produccions característiques d’inicis i la primera meitat del segle III, com Petites Estampilles i Taller de Roses es converteix en un magnífic terminus ante quem. És a dir la Fortalesa s’abandona pels volts del 300 ANE. Encara que la datació tipològica es prou eloqüent, el moment final de la fortificació està confirmat per datacions radiocarbòniques encara inèdites obtingudes al pou-cisterna i al fossat.

Ceràmica àtica de figures roges trobada durant el buidament del pou-cisterna

El pou-cisterna, excavat enguany, es convertí en un abocador poc abans de l’abandonament. Per aquesta raó, Vilars IV, la fase pitjor coneguda fins ara per haver estat molt afectada pels treballs agrícoles i practicament desapareguda en l’interior del recinte, serà a partir d’ara la fase millor il·lustrada per la gran quantitat de material ceràmic recuperat.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia