aHome / Activitats / Sabies que... / Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?

Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?

Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?

Peixos de mar al pou-cisterna 

El pou-cisterna dels Vilars és una de les estructures més singulars de la fortificació i clau per a la comprensió de la Fortalesa, doncs completava el sistema defensiu al garantir l’aiguada en cas de bloqueig.

Convertida en un abocador poc abans de que la fortificació fos abandonada definitivament, ha proporcionat molts materials arqueològics (ceràmica, metalls, ossos i altres) i la part més profunda, pel fet d’haver-se conservat sempre en aigua, ha proporcionat un tipus d’informació diferent, fins ara inèdita, després de 30 anys d’excavació. Ens referim a la matèria orgànica que sobreviu en condicions anaeròbiques estables (falta d’oxígen). Per això hem pogut recuperar troncs de pi, roure i om, una pinta de boix i embegudes restes més delicades i fràgils com cúpules d’aglà, pinyols de raïm,  càpsules i llavors de cereals, fulles de coscoll i alzina, copròlits (excrements) de gos i d’ovicàprid...

La darrera novetat ha tingut lloc en el laboratori al analitzar amb lupa els sediments recuperats gràcies al rentat de terres amb la màquina de flotació i trobar restes de vèrtebres i escates de peixos marítims. La identificació l’ha fet el nostre col·laborador  del CNRS francès Gaël Piques (UMR 5140, Montpellier-Lattes). Es tracta de:

Boga, xucla o gerret, moll i pagell.

 Els tres primers són grassos, és a dir, peix blau i abunden a les nostres costes; tret del moll,  són peixos senzills, “de  pobre”, de carn tova que no es conserva i es pesquen amb tremall o xarxa, arrossegament i encerclament.

El moll, malgrat la seva carn blanca, és peix blau i aporta fòsfor, iode, calci, magnesi, potassi, sodi, seleni, vitamina A, D, E, K i 

vitamines del grup B. Era molt valorat pels romans. Plini (NH, IX 66) es referia a l’extrem refinament d’Apici que proposava ofegar molls vius en garum i fer salsa amb els seus fetges.

I la qüestió és:Què fan a Vilars peixos de mar?. Com arriben?. Com se’ls mengen?Quin és el significat de la seva presència?

Interpretació i valoració

Els caçadors-recol·lectors  paleolítics potser s’estimaven més la carn, però també consumien marisc i peix; no era una elecció lliure, diguem-ne gustativa, sinó que depenia dels recursos disponibles. Amb l’agricultura la dieta va deixar de dependre de la recol·lecció de vegetals i de la caça, que van ser substituïdes per la dieta bàsicament cerealística.

Els ibers no semblen haver estat grans mariners, ni dependre dels recurs marítims. L’arqueologia proporciona en els assentaments costaners hams, pesos de xarxes, restes ictiològiques i malacològiques (petxines, cargols...); el Cap de Vol (Port de la Selva) és un peci –vaixell enfonsat- del segle I ane, considerat iber per la forma de la quilla i tenir les quadernes lligades amb cordes, que feia 12 m. d’eslora i es dedicava a la navegació de cabotatge, possiblement portant àmfores vi per la milícia romana; la iconografia ofereix raríssimes representacions de vaixells, pintades sobre els vasos ceràmics estil Llíria (València) o esgrafiades en l’excepcional vas de Mas Boscà (Badalona) i en aquest cas la nau serià probablement grega. La penúltima troballa de restes de peixos -en aquest cas, sardina i gerret o xucla-, s’ha produït fa ben poc en una sitja de l’ibèric ple, segle IV ane., de La Font de la Canya (Avinyonet del Penedès) i ens serveix per a relativitzar una mica el que diem i observar que potser els propers anys aquestes troballes ictiològiques no seran tan escadusseres gracies a uns procediments molt més rigorosos de recerca.

Però, fet l’advertiment, no abandonem el nostre discurs... Com agricultors i ramaders que eren, la dieta dels ibers era vegetal cerealística i carnívora, menjaven farinetes i pans, bevien cervesa i valoraven molt menys el peix que la carn. Els aristòcrates ibers rostien i menjaven carn com els herois homèrics...A la vora del mar, els ibers dels assentaments costaners recol·lectaven marisc i consumien peix, encara que, com diem, aquest no tindria el prestigi de la carn. A més d’aquesta diferent consideració, cal tenir present que el peix fresc no viatja... Hi ha una diferència fonamental entre el peix i la carn: el peix en mal estat mata. Com que els Vilars està a, més o menys, uns 60 kms. de la costa per la via més directa, podem estar segurs que el peix fresc no recorreria aquesta distància.

Els ibers, però, coneixien sistemes de conservació com l’assecat, la salaó i el fumat que si feien possible que el peix recorregués distàncies i viatgés cap a l’interior. També coneixien el garum, salsa de peix fermentat, d’origen fenici, que al segle IV ane era conegut a tota la Mediterrània, al món grec i púnic, així com l’allec, la pasta restant, un cop extret el líquid. D’una o varies d’aquestes quatre formes arribaria el peix a Vilars: dessecat, salat, fumat o com a garum o allec. 

El cabdill i els habitants dels Vilars apreciaven el garum,l’allec, potser el peix assecat o fumat, productes que adquiririen mitjançant el comerç a llarga distància a través dels mercats costaners. Les dimensions de les petites restes, vertebres, espines, escates, fan apuntar a l’allec, si pensem que el filtrat per obtenir elgarum les hauria eliminat. Però ens queda un llarg camí d’estudi per poder assegurar i precisar el que proposem; per a començar continuar analitzant els sediments que hem conservat, identificar els recipients en que arribava, estudiar els sistemes de filtrat, la possible afectació de les restes pels diferents processats, per exemple, l’efecte sobre les restes de la fermentació durant tres mesos, en el cas del garum.

No estem, doncs, davant de garum o d’un derivat romà, sinó de l’evidència del consum d’un producte semblant, molt més antic. Aquest producte de luxe,provablement originari de les factories púniques, meridionals o eivissenques. es consumia a la Fortalesa dels Vilars en ple segle IV a.C., molt abans, quasi dos cents anys!, que el garum o l’allec es fes popular a la cuina romana. La troballa no indica un punt més de producció, lo que no deixaria de ser una factoria més, sinó un lloc de consum, situat a l’interior i en context ibèric. La riquesa del cabdill, sobre la que tant hem insistit però que deduïm del seu poder i aquest de l’excepcional fortificació, es fa ara evident en el consum de productes importats de la costa com garum i/o allec, un bon indicador del poder adquisitiu i el grau de refinament dela taula del cabdill i els habitants dels Vilars.

...Si vols saber mes sobre l'alimentació d'ara fa 2300 anys et convidem a veure els audiovisuals creats amb motiu del 15è Cap de Setmana Ibèric a la Fortalesa de Vilars d'Arbeca.

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia