aHome / Activitats / Sabies que... / Un camp frisó protegia la Barcelona assetjada de 1714, descrita per Albert Sánchez Piñol a Victus

Un camp frisó protegia la Barcelona assetjada de 1714, descrita per Albert Sánchez Piñol a Victus

Portada Victus

2 d'abril de 2013. Si no has llegit encara Victus. Barcelona 1714 (Edicions La Campana, Barcelona 2012), l’esplèndida novela històrica d’Albert Sánchez Piñol, desconeixeràs que en el seu relat un camp frisó protegia Barcelona de les tropes borbòniques. 

Amb tota probabilitat sabies que la Fortalesa té un dels seus elements més singulars en el camp frisó o barrera de pedres clavades. Els seus defensors el varen construir a començaments del segle VII a.n.e., quan decidiren dotar la fortificació d’una defensa avançada a la muralla torrejada. Aquest cinturó erissat tenia una funció tàctica real: impressionar -dissuadir si era possible- l’enemic, canalitzar l’atac, desorganitzar i dificultar els moviments dels assaltants davant dels murs, convertint-los en un blanc fàcil en un espai batut des del camí de ronda de la muralla. La fortalesa no arribà mai a ser assaltada, pero el cert és que a l’iniciar-se l’època ibèrica antiga, darrer quart del segle VI a.n.e., s’obrí un nou accés fortificat, la Porta Nord, i un gran fossat inundable substituí el camp frisó.

Si no has llegit encara Victus. Barcelona 1714 (Edicions La Campana, Barcelona 2012), l’esplèndida novela històrica d’Albert Sánchez Piñol, desconeixeràs que en el seu relat un camp frisó protegia Barcelona de les tropes borbòniques. Em temo que l’autor viurà tota la seva vida literària sota l’ombra de La pell freda, però la veritat és que he passat molt bones estones amb Martí Zubiria, l’ajudant del general don Antonio Villarroel, alumne del marqués de Vauban al castell de Bazoches, el “ingeniero punteado”, el poliorceta, la Sala Esfèrica, les fortificacions, etc., malgrat resultar-me desagradable la relació amb Waltraud (“hipopótamo peluda”, “saco de grasa”, etc., etc.) i increíble la seva família, Amelis, Nan i Anfán… Però, el fust literari d’Albert Sánchez Piñol surt a la llum en els passatges de la formació com enginyer militar del protagonista i també, encara que la descripció de les defenses i la ciutat no siguin el millor del llibre, en la narració del setge, la resistència heroïca de la ciutadania i la gasiveria política dels “felpudos rojos”. I és aquí, en el clímax que precedeix l’atac, quan l’escriptor es deixa arrossegar per la força escenogràfica del camp frisó i li dedica dues pàgines vibrants (359-360).

Gravat de la època reproduint el setge de Barcelona pel portal de Santa Clara

Som al 25 de juliol de 1713. Les tropes del duc de Pòpuli es despleguen davant de Barcelona. Don Antonio, el General comandant, decideix interrompre les obres de fortificació i continuar les del camp frisó. Es tracta d’una “pantalla de estacas puntiagudas”, un “bosque de miles y miles de estacas”, “hileras, hileras y más hileras”, “boscaje de pinchos sólidos”, clavats a terra en angle de 45º contra els assetjadors, que “cuando los atacantes avanzan en masa deshace las formaciones”. És “el halo espinoso”, la defensa avançada que, per davant les muralles i els fossats, protegeix Barcelona. Albert Sánchez Piñol li fa dir  a Martí Zubiria que al magatzem hi havia 16.000 estaques preparades, encara que en faria falta com a mínim unes 40.000, i descriu Barcelona com un eriçó civil. I la defensa descrita és tan formidable que esmicolada per l’artilleria encara resulta més perillosa per l’enemic, obligat a avançar entre els troncs esberlats en esmolades astelles.

Veritat o mentida? Rigor històric o recreació literària? Coincidint en el temps, G. H. Pongiluppi i F. X. Hernàndez han publicat 1714. El setge de Barcelona (Angle Editorial, Barcelona 2012), fantàsticament il·lustrat, i el camp frisó no apareix enlloc. Segons l’amable comunicació personal d’en Francesc Xavier Hernàndez en les fortificacions del moment només hi ha estacades, és a dir, empalissades just damunt el camí cobert i l’iconografia de l’època no mostra estacades en profunditat o camps frisons.

Don Antonio Villarroel

El terme frisó fa referència a Frisia, la regió on els exèrcits holandesos els empraren en el segle XVII per defensar-se de la cavalleria espanyola. Però, en general, el mot camp frisó o chevaux-de-frise descriu obstacles situats davant de les muralles per dificultar els moviments d’un enemic a peu o cavall,  però s’aplica a realitats, sistemes i èpoques, molt diferents. Clavats al terra  o mòbils; de fusta, pedra, ferro o, fins i tot, formigó; defensant hillforts, fortificacions de planura, platges o fronteres... Segons Homer, els aqueus protegiren el seu campament durant el setge de Troia sembrant el fossat d’afilades estaques de fusta; els hillforts de la Hispania cèltica es defensaren amb camps de “piedras hincadas”; Cèsar en el setge de l’oppidum gal d’Alèsia, el 52 a.n.e., perfeccionà diferents tipus de ericii (cippi, lilia, stimuli)…. I així, de l’època medieval fins la Guerra de Secessió Americana -on es patentà el filferro-, la Primera o la Segona Guerra Mundial. De fet, ni la pòlvora ni la guerra mecanitzada van acabar amb els obstacles, perque, per intens que fos el bombardeig, la infanteria havia d’acabar la feina. Ara bé, l’artilleria es va mostrar terriblement eficaç amb les muralles medievals i, en el segle XVII amb el Marquès de Vauban, la fortificació i el setge en les formes es convertiren en ciència. Estrelles concèntriques, baluards, revellins, amplis fossats, glacis oberts i camps de trinxeres imposaren la seva llei als camps frisons estàtics i relegaren els cavalls de frisia a la protecció dels llocs més vulnerables i al tancament in extremis de les bretxes obertes als murs per l’artilleria.

Albert Sánchez Piñol, Victus. Barcelona 1714, Edicions La Campana, Barcelona 2012

  • Actualment 0 de 5 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 votacions)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Connecta per valorar aquesta pàgina.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia