aHome / La Fortalesa / El jaciment

El jaciment

N. Alonso, E. Junyent, J.B. López 2010

La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., i va ser abandonada pels volts del 300 a. de la n. e. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V a.n.E., els seus descendents van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l’època ilergeta. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.

Vilars 1994
Vilars any 2000
Vilars 2008
Any 1994 Any 2000 Any 2008

Durant més de 400 anys es van anar succeint diverses remodelacions urbanístiques. Cada nova fase s’aixecava sobre les restes de l’anterior i la muralla actuava com un enorme contenidor. D’aquesta manera es va provocar una gran acumulació de restes arqueològiques que, un cop abandonada i amb el pas del temps, arribà a formar un turó artificial que l’arqueologia coneix amb el nom de tell.

A partir del moment en què s’abandonà la Fortalesa, el tell que s’hi havia anat formant va començar a degradar-se per culpa de la climatologia, l’erosió i l’activitat humana. Sobretot, però, van ser els treballs agrícoles mecanitzats a finals dels anys 60 els què, en aplanar el terreny, van destruir les restes elevades per damunt de la cota de cultiu dels camps, que només es van conservar als marges entre propietats diferents. Un d’aquests marges, anomenat testimoni, encara es pot veure avui, perquè és l’únic lloc on es conserven part de les cases més modernes i perquè mostra la superposició de les restes.

Les remodelacions a les defenses, cases i carrers ens ajuden a distingir-hi 5 fases arqueològiques:

  • Vilars 0: 775 - 650 A.N.E.
  • Vilars I: 650 - 550 A.N.E.
  • Vilars II: 550 - 450 A.N.E.
  • Vilars III: 450 - 350/325 A.N.E.
  • Vilars IV: 350/325 - 300 A.N.E. 

L'entorn i l'aigua

N. Alonso, E. Junyent, J.B. López 2010

L’aigua ha adquirit una importància creixent en la interpretació de la fortificació. El descobriment del caràcter inundable del sistema de fossats i de les complexes estructures hidràuliques que n’asseguren la gestió i en reforcen la defensa, a l’hora que magnifiquen l’arquitectura del poder; la correcta interpretació del pou central –fins fa poc descrit com a cisterna–; i la repercussió de tot plegat sobre la lectura de la fortificació en termes poliorcètics expliquen la importància creixent d’aquest recurs crític.

L'urbanisme i la seva evolució

N. Alonso, E. Junyent, J.B. López 2010

La Fortalesa es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel fons i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i l’esforç constructiu de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, atès que, a més dels avantatges esmentats, els permetria desenvolupar sense obstacles la Fortalesa preconcebuda, l’estructura urbanística i l’impressionant dispositiu defensiu.

Un sistema defensiu inexpugnable

N. Alonso, E. Junyent, J.B. López 2010

El sistema defensiu dels Vilars feia la Fortalesa inexpugnable. Consta de 4 elements: la muralla, reforçada per catorze torres; el camp frisi de pedres clavades i un fossat.

La vida a la fortalesa

N. Alonso, E. Junyent, J.B. López 2010

Com gairebé totes les societats antigues, els ilergets basaven la seva economia, en les activitats anomenades del sector primari, fonamentalment l’agricultura i la ramaderia, i aquestes activitats determinaven el dia a dia i el ritme anual de la vida.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia