aHome / La Fortalesa / El jaciment / L'urbanisme i la seva evolució / L’urbanisme de l’ibèric ple / Esplendor, decadència i l’abandonament

Esplendor, decadència i l’abandonament

Índex de l'article

  1. L’urbanisme de l’ibèric ple
  2. El pou-cisterna
  3. La nova estructura urbanística
  4. Esplendor, decadència i l’abandonament

Per a la Fortalesa, la brillant entrada a l’època ibèrica plena va ser el darrer esplendor. La fase Vilars IV correspon a la decadència que durant 20 o 30 anys va precedir-ne l’abandonament. És un moment escassament conegut, ja que només se li poden atribuir les poques restes conservades a la part superior del testimoni. Els temps que van precedir l’abandonament no semblen haver estat brillants i se’ls associen petites modificacions als habitatges.

Les raons per les quals els habitants de la Fortalesa van deixar de viure-hi són difícils d’explicar. Fou abandonada a inicis de la segona meitat del segle IV a. de la n. e., sense que cap destrucció violenta sembli justificar-ho. Ara bé, és cert que les úniques evidències d’un incendi, que podria haver preludiat la crisi, corresponen a dues cases de Vilars III documentades molt parcialment al gran testimoni. L’esgotament dels camps de conreu propers o, simplement, la dificultat d’expandir-se extramurs i absorbir el creixement hipotètic de la població podrien haver-ne estat la causa. L’important sistema defensiu, muralla i fossat, que havia estat la raó d’ésser de la Fortalesa, podia haver envellit greument i convertir-se en un obstacle insalvable per al desenvolupament urbanístic normal de l’assentament. Es tracta d’una situació molt diferent a la que es visqué, molt a prop, al Molí d’Espígol (Tornabous), on les construccions avançaren o retrocediren al llarg dels anys respecte a la primera línia de muralla. Al segle IV a. de la n. e. els poblats ilergets exigien carrers més amples, habitatges més complexos i espaiosos i una major diversificació de l’espai d’acord amb les noves necessitats socials i productives. També a pocs quilòmetres, a Estinclells (Verdú), es pot veure il·lustrada aquesta exigència i una petita aldea de nova planta, construïda al segle III a.n.E., disposa de cases espaioses. El vell recinte ja no podia oferir aquestes solucions.

És possible, però, que l’explicació es trobi en una altra causa: la Fortalesa havia assistit al llarg dels segles a profundes transformacions i el poble ilerget consolidava estructures polítiques i un territori en el qual la vella Fortalesa ja no jugava cap paper. El cas és que, per una o una altra raó, fou abandonada pels seus habitants.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia