aHome / La Fortalesa / El jaciment / L'urbanisme i la seva evolució / L’urbanisme de les primeres fases: La primera edat del ferro i l’ibèric antic / Carrers i clavegueres

Carrers i clavegueres

Vista d'un tram de carrer al sud en fase Vilars II (Ibèric Antic)

                                                    

Tot l’urbanisme de l’interior del recinte s’organitzava radialment entorn de l’espai central on es troba la bassa-pou. La xarxa viària presenta un recorregut simple, que s’estructura segons un carrer principal que transcorre paral·lel a la muralla. Aquest carrer defineix dos nuclis d’habitacions: una bateria d’habitatges recolzats contra la fortificació i un conjunt d’edificacions més petites a la banda oposada, entre el carrer i la plaça central. Altres carrers, que tenen un recorregut més curt, parteixen d’aquesta via i permeten l’accés a les portes del recinte i la comunicació amb l’espai central.

Aquesta estructura bàsica es va mantenir al llarg de les fases més antigues. Tan sols hi va haver lleugeres modificacions als traçats o d’altres de més importants arran de la inutilització de la porta oest durant la fase Vilars I i la posterior obertura de la porta nord, ja en època ibèrica antiga.

Són carrers molt estrets, amb una amplada que no excedeix els 1,7 m, tot i que amb un cert grau d’elaboració, com els enllosats disposats acuradament o, fins i tot, unes incipients voreres.

Durant la fase ibèrica antiga (Vilars II), a la cruïlla entre el carrer principal i el carrer nord, retrocedint la façana d’unes cases anteriors, es va condicionar una petita plaça on funcionava un forn.

L’any 2005, l’excavació de la porta oest ha descobert l’existència de dues clavegueres pertanyents a dos moments de l’època més antiga, és a dir, a Vilars 0 i Vilars I. La primera té lloses planes de coberta i, en el tram que travessa la porta, lloses laterals; la segona és un petit canal excavat al terra i funcionava en un moment en què la porta ja estava tapiada. El pou-cisterna recollia les aigües de l’espai central, però l’aigua que les teulades escopien al carrer de circumval·lació es canalitzava fora del recinte fins al fossat. Ara per ara, no coneixem cap més punt de sortida de les aigües. El més important és que ens ajuden a entendre la gestió de les escorrenties de l’aigua de pluja i el grau de complexitat urbanística i el confort assolit en ple segle VIII a.n.E. Les clavegueres més antigues conegudes a l’àrea ilergeta fins ara s’associen a l’urbanisme del període ibèric ple. És el cas de la del Molí d’Espígol (Tornabous), datada de la segona meitat del segle V, o Gebut (Soses), de cronologia incerta, però, en tot cas, anterior al segle III a.n.E.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia