aHome / La Fortalesa / El jaciment / La vida a la fortalesa / Centre de poder

Centre de poder

Singular des dels seus orígens, la fortalesa, expressió arquitectònica d’un centre de poder, va desenvolupar entre 750 i 300 a. de la n. e. un sistema defensiu, sempre desmesurat i cada cop més complex. Durant el segle VII a. de la n. e., mentre s’enfortia la muralla torrejada es plantaren les pedres dretes o chevaux-de-frise i, a finals del segle VI a. de la n. e., es decidí obrir la porta nord i substituir el camp frisó pel fossat.

Al llarg del segle IV a. de la n. e. l’aparell defensiu havia assolit el seu màxim desenvolupament i sofisticació. El sistema inundable de fossats assegurava la gestió i l’aprofitament de l’aigua, reforçava la defensa i magnificava l’arquitectura del poder. La hipertròfia de la fortalesa és una evidència del caracter propagandístic i emblemàtic del sistema defensiu, però, cal no oblidar que els valors simbòlics dificilment són la raó de ser d’una fortificació i que l’efecte dissuasiu, la coerció ideològica i el consegüent sobredimensionament arquitectònic són efectes secundaris. El sentit de la fortalesa era, doncs, triple: instrument de coerció sobre el territori dominat, refugi de la comunitat en cas de necessitat i visualització de la residència i poder d’un cabdill.

El caracter de centre residencial d’un poder de la Fortalesa ha de tenir altres indicadors com ara la riquesa mobiliar i l’acumulació d’excedents o reflectir-se en l’arquitectura en l’interior del recinte fortificat. Respecte al primer, com la fortificació mai va ser destruïda violentament i les cases van ser reconstruïdes damunt de les restes de les construccions anteriors a mida que s’amortitzaven, el registre micro-espacial al seu interior és molt pobre i caldrà esperar l’hipotètic descobriment de la necròpolis per trobar reconegut en els aixovars que acompanyaven els guerrers morts els signes del seu estatus aristocràtic. La primerenca producció de ferro, la l’abundant presència de molins rotatòris o la cria de cavalls poden ser il·lustratives. Els èquids van jugar un paper important en l’antiga societat ibèrica, segles VI-I a.n.e., en la guerra, en els valors del món aristocràtic i en les creences en el Més Enllà, alhora que eren un bé molt preuat en la vida diaria i l’economia domèstica,  convertint-se en símbol de poder i d’estatus social. Els habitants de la Fortalesa criaven cavalls i practicaren un misteriós culte -enterraven els fetus sota del paviment de les cases- per assegurar la reproducció i la protecció dels seus ramats i, sens dubte, la possessió -¡i cria!- d’aquest bé tan preuat és significativa.

La clau definitiva per confirmar aquest caràcter de centre de poder, resideix en la relació entre la Fortalesa, el territori i altres nuclis fortificats. Desgraciadament, el desiquilibri entre el coneixement d’una i de l’altre és enorme i actualment resulta impossible definir la terra i les comunitats que el cabdill tindria sota la seva dominació. Podem pensar, però, que aldees i llogarets com Tossal del Seba, La Pleta o Els Aubacs eren depenents i que, a diferència de l’època ilergeta segles després, el pais es trobava políticament fragmentat i dividit en unitats territorials encapçalats per nuclis poderosament fortificats, com el que sembla haver-se descobert al Molí d’Espígol de Tornabous.

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia