Els enterraments infantils

Entre els ibers hi havia una tradició ancestral —en determinades àrees s’ha mantingut fins al segle XX— que consistia a enterrar les criatures que morien poc abans, després de néixer o en el mateix moment del part, a l’interior de les cases. Pel que sabem, a l’àrea del Segre aquesta pràctica era coneguda des de la segona meitat del segon mil·lenni. L’explicació tradicionalment acceptada diu que aquests éssers no havien passat les cerimònies d’afiliació ni superat els ritus de pas, la societat encara no els reconeixia com a adults i això els excloïa de les cerimònies fúnebres, no eren incinerats i tenien prohibit l’accés a les necròpolis i al món dels morts. D’aquesta manera, se’ls posava sota la tutela de les divinitats domèstiques. Transcendides al rang d’aquestes divinitats, les criatures enterrades exercien una acció protectora sobre els ocupants i les activitats que tenien lloc a l’àmbit on se’ls havia donat sepultura.

Els habitants dels Vilars també tenien aquest costum. A la casa de la fase inicial on hem explicat que es treballava el ferro, es van enterrar tres nounats en una mateixa fossa, com si descansessin encongits i de costat, parcialment l’un sobre l’altre. Com que l’enterrament va ser simultani, podem estar segurs que eren nats d’un mateix part. Anys abans, en una altra fossa dins de l’habitació, havia estat inhumat un bebè de poc més de deu mesos. En un altre cas, ja en època ibèrica antiga, la tortera que acompanyava el nadó ens suggereix que es tractava d’una nena, ja que la rodeta, que al capdavall del fus l’ajuda a tòrcer el fil, té un valor emblemàtic, per ser la filatura una activitat femenina.

No se sap en quina mesura la presència d’aquests enterraments reflecteix la mortalitat infantil. Hi ha altres explicacions d’aquesta pràctica molt menys pietoses. Hi ha la possibilitat que, més enllà de l’embolcall ideològic, es tractés de sacrificis propiciatoris en situacions extremes de guerra o malalties, o correspongués a un mecanisme de control demogràfic en èpoques de fam. En aquest darrer cas, estaríem davant de criatures no desitjades i seria molt interessant saber si es tractava de nenes o afectava ambdós sexes de la mateixa manera. Aprofundir sobre aquestes qüestions és molt difícil: la determinació del sexe no és possible, atès que es tracta d’immadurs; per altra banda, sense quantificar, sense relacionar població i traspassos, sense conèixer les conseqüències socials, és impossible decidir entre causes naturals o infanticidi. A les societats antigues i en moltes cultures, el fet de néixer no és únicament biològic, i sempre han existit mecanismes culturals per mantenir l’equilibri i preservar la comunitat; l’infanticidi incruent, segurament per ofegament, no posaria en perill la mare. a diferència de l’avortament. Cal contextualitzar els fets per poder entendre’ls i recordar, per exemple, que societats civilitzades com la cartaginesa i, fins i tot, la grega, aterrida per l’atac persa, practicaren sacrificis humans; o el cas de la Bíblia (Gènesis, 22; Levític, 18, 21), segons la qual, tot i la condemna dels israelites, les primícies, inclosos els primogènits, pertanyen a Déu, i per això Abraham està disposat a sacrificar Isaac.

Enterrament triple de nounats a la vora d'un enterrament simple, en una casa del barri sud