aHome / La Fortalesa / El jaciment / La vida a la fortalesa / Les bases de l'economia / La producció de terrissa

La producció de terrissa

Bona part dels utensilis usats en l’àmbit domèstic els fabricaven segurament al mateix assentament les dones de la Fortalesa. Altres articles, però, es podien adquirir en un intercanvi (com alguna vaixella de taula o producte alimentari elaborat) o formar part de produccions molt específiques (com la fabricació dels molins). Tradicionalment, encara que sense evidències, s’ha considerat que la ceràmica modelada a mà la fabricaven les dones a les mateixes aldees i poblats, com una més entre les activitats pròpies de l’espai domèstic. Aquesta terrissa, fabricada amb fangs grollers amb desgreixants, resistia millor el foc, i per això es destinava a la cuina (cassoles, olles, tapadores) i l’emmagatzematge (tenalles de mida mitjana i gran). No s’ha de descartar que aquesta vaixella, que sovint és de qualitat i presenta decoracions (solcs acanalats, incisions, cordons aplicats), fos objecte d’una producció especialitzada i, com la tornejada, estigués fora de l’àmbit domèstic.

A la Fortalesa, les primeres peces de terrissa feta amb torn arriben com objectes exòtics a les darreries del segle VII o ja entrat el segle VI a.n.E., procedents del comerç colonial. No és, però fins als darrers anys d’aquesta centúria que el torn comença a tenir presència en forma de produccions pròpiament ibèriques. Aquestes ceràmiques tornejades de pastes clares o ataronjades i motius pintats (bandes, cercles i semicercles) arribaran, a partir del segle IV a.n.E., a ser més abundants que les modelades a mà. 

La producció de terrissa amb torn fou massiva, perquè cobria les necessitats bàsiques del consum, l’emmagatzematge i el transport i assolí una gran qualitat. La selecció i manipulació de les argiles, triturades i depurades per decantació; el tornejat de recipients de dimensions considerables o de formes tancades; l’aplicació de motius decoratius; el control de l’atmosfera del forn durant la cocció, oxidant o reduïda, és a dir, amb el forn obert o tancat, eren operacions que exigien gent experta. Els tallers productors, encara que dependents d’algun centre, se situaven fora dels pobles i aldees, allà on la natura oferia bones argiles, aigua i llenya. Els forns assolien temperatures de fins a 900 graus centígrads i produïen tant vaixella de taula, com grans recipients, destinats a mercats que abastaven grans territoris, com a mínim del que avui anomenaríem àmbit comarcal.

Urneta
Àtica
Petita urneta de ceràmica a mà decorada amb acanalats Kylix de ceràmica àtica amb decoració de rodetes
La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia