aHome / Recerca / Grup d'Investigació Prehistòrica / Projectes Marc

Projectes Marc

Els projectes sobre els que descansa el treball del GIP, en l'actualitat son els següents:

  •  HAR2012-36877, Ministerio de Economía y Competitividad, 2012-2015

Producción, consumo y poder en el Valle del Segre y en el Mediterráneo noroccidental durante el III y el I milenio A.N.E.

Aquest projecte ha de ser llegit en clau de continuïtat, renovació i innovació. La constitució de l'equip, la definició de les àrees temàtiques i l'inici d'algun dels projectes centrals provenen dels anys 90. Aquesta continuïtat s'expressa en un doble objectiu: produir coneixement i patrimoni i socialitzar-los mitjançant una estratègia d'I+D+I, que significa fixar-se objectius de projecció socio-econòmica i cultural i impulsar la interacció amb el territori, el teixit productiu i institucional i treballar on sigui necessari i on hagi recursos. Aquesta estratègia ha fet possible beneficiar-nos d'una important financiació pública i privada, i els fons destinats a la investigació bàsica han permès neutralitzar els danys col·laterals sobre una investigació sovint subsidiària de la posada en valor.

Una continuïtat que té la seva raó de ser en el principal actiu de l'equip: els resultats obtinguts. Aquests avenços han tingut el seu escenari privilegiat en assentaments com la gran aldea de Minferri o la fortalesa d'Els Vilars i també en altres espais i contexts com el dolmen d'Els Reguers de Seró o la Cova Sepulcral de Montanissell. S'han concretat a més decisives aportacions sobre iconografia dolmènica, pràctiques funeràries, metal·lúrgia del bronze, molins rotatoris i mòlta, sistemes defensius i poliorcètica ibèrica o gestió de l'aigua en època ibèrica.

La renovació d'objectius neix d'una triple exigència: el procés de coneixement i la voluntat d'aprofundir en la projecció social del nostre treball. El procés de coneixement explica tant les línies de treball que es mantenen: poder, expressió coercitiva i simbòlica, fortificació i poliorcètica ibèrica; com les noves: el coneixement de les bases econòmiques del poder, els sistemes agrícoles, la gestió dels recursos agropecuaris, la producció artesanal i els espais productius i domèstics.

Els nous objectius s'orienten cap als àmbits en que l'equip és més competitiu, reforcen el caràcter interdisciplinar del grup i reflexa tant la capacitat formativa com la capacitat per teixir una extensa xarxa de col·laboració científica. Finalment, els nous objectius tenen a veure amb la priorització de la comunicació social, cas de la col·laboració amb el CEP, Recercaixa 2011.

El projecte aposta igualment per la innovació, que en Humanitats equival a innovar tècniques i metodologies, i en el nostre cas, a profunditzar la multidisciplinarietat o les TIC, incorporar noves tècniques, com les anàlisis isotòpiques aplicades a persones i animals, i l'arqueologia experimental.

La participació en les xarxes socials, en un marc de transferència de coneixement i patrimoni, promovent la cultura científica i imbricant la nostra activitat investigadora al teixit econòmic, social, cultural, institucional i empresarial del territori suposarà la definició de noves estratègies d'acord amb la cojuntura actual.

  • HAR2008-05256/HIST, Ministerio de Ciencia y Innovación, 2008-2011

La arquitectura del poder en el valle del Segre y en el Mediterráneo noroccidental entre el III y el I milenio ANE.

Les hipòtesis generals plantejades resulten de la interpretació del Grup del Segre-Cinca i s’han cimentat al llarg dels darrers anys. El coneixement del procés històric de la zona i la caracterització de la seva singularitat, tant a partir de la interpretació en clau procesual com de la comparació amb les poblacions litorals entre l’Ebre i l’Hérault, contrastant els respectius registres i paradigmes explicatius. La formulació d’aquest procés, que s’inicia en les societats segmentàries i desemboca en les formacions socials estatals arcaïques, es recolza en cronologia radiocarbònica calibrada, en el qüestionament dels Camps d’Urnes i en l’aprofundiment en aspectes fonamentals com el territori, l’urbanisme, l’arquitectura, l’evolució paleoclimàtica, l’explotació dels recursos, les transformacions socials i polítiques i el món funerari.

La hipòtesi situada en el centre del projecte, l’arquitectura como expressió polièdrica del poder, no és en si mateixa original, però si en el desenvolupament, pel fet de substanciar-se en una fortificació única en el món ibèric, la Fortalesa d’Arbeca. Entenem que l’arquitectura del poder resulta significativa per comprendre la societat en la seva materialitat, condicions tecnològiques, socials i polítiques que la generen i també en aquells altres aspectes més fonedissos i inescrutables del món simbòlic; perquè l’arquitectura té a veure amb el poder, la glòria, l’espectacle, la memòria, la identitat i les creences. La decisió és conseqüència del lloc i importància que tenen en el nostre treball els espais de la mort i, molt especialment, la Fortalesa d’Arbeca, amb les seves espectaculars i desproporcionades defenses, convertida ja definitivament en un assentament arqueològic de primer ordre en el panorama europeu i sense parangó en el món ibèric peninsular. L’arquitectura ha estat i és un instrument de coerció, arma de propaganda, ciment de cohesió ideològica, aliment de mà de obra, la forma com cada societat es representa a sí mateixa, vol ser vista i recordada, expressió d’identitats i també una manera de relacionar-se i de interactuar amb altres societats, amb el paisatge i els fenòmens naturals o amb el Més Enllà. La fortificació será estudiada, en tant que estructura militar, relacionada amb tipus d’armament, formes de fer la guerra i contextos sociopolítics concrets i també com afirmació jeràrquica d’un centre de poder sobre el territori i expressió de la distància social intergrupal existent entre la comunitat que hi resideix i els assentaments subordinats. Una arquitectura colossal –més del 80% de la superfície construïda es ocupada por les defenses- en radical contrast amb l’arquitectura d’aparença igualitària que mostra l’interior del recinte. La comprensió de la desmesura obliga a anar molt més enllà de la lectura funcional i la coerció física i exigeix analitzar l’autoafirmació ostentosa, la càrrega simbòlica o la violència ideològica. Ara bé, tot això sense oblidar altres indicadors com la cria de cavalls, el control de l’aigua o la producció de ferro i la recent excavació del pou-bassa. L’arquitectura del poder explica la desmesura de les defenses, però no la construcció d’una bassa-pou que exigí un gran esforç i el sacrifici d’un espai necessari en un recinte molt petit, malgrat disposar d’aigua abundant i propera. La fortalesa no considerava suficient l’efecte dissuassori de les seves defenses i volia estar en condicions de resistir un setge. En definitiva, s’ha de qüestionar la visió actual de la guerra ibèrica anterior a la difusió de les idees poliorcètiques hel·lenístiques, segons la qual els ibers no practicaven el setge i preferien les ràtzies i la batalla en camp obert.

  • 2011ACUP00230, Recercaixa, 2012-2013

Arqueologia Experimental al Camp d'Experimentació de la Protohistòria de Verdú (CEP): recerca i servei als centres educatius.

L'objectiu d'aquesta proposta és consolidar un camp d'experimentació arqueològica per l'ús científic i el desenvolupament de la investigació sobre la protohistòria, i al mateix temps possibilitar el seu ús escolar i de divulgació. Amb aquesta finalitat s'ha creat el Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP) en els terrenys adjacents al jaciment ibèric ilergeta d'Els Estinclells, propietat de l'ajuntament de Verdú (l'Urgell).

Les dues línies més rellevants d'aquesta proposta són, doncs, el projecte científic d'experimentació arqueològica i la divulgació escolar i social en estreta col·laboració amb el teixit del territori.

1. La primera correspon al desenvolupament d'un projecte experimental en arqueologia sobre la protohistoria, i específicament sobre el món ibèric, però que precisa d'un impuls definitiu. Un dels aspectes més innovadors a nivell científic és el de desenvolupar una estratègia d'investigació que integra en el mateix projecte diverses línies d'arqueologia experimental:

(a) agricultura i arqueobotànica: en la que es proposa per un costat la reproducció del sistema agrícola ibèric, basat en les tres produccions principals presents als jaciments arqueològics de la zona, cereals, vinya i olivera, si bé el present projecte es centrarà en els primers (blat comú i ordi vestit), i iniciarà el segon, la vinya. Per poder realitzar els treballs agrícoles corresponents als terrenys del CEP s'utilitzaran rèpliques d'eines ibèriques fabricades per artesans de la zona. Es treballarà així mateix sobre hipòtesis concretes sorgides dels nostres projectes arqueobotànics, com: productes i subproductes de la batuda en funció dels diversos mètodes coneguts etnogràficament, influència en els patrons de trencament dels segments de raquis de les espigues; variació en el contingut isotòpic del gra en funció del treball del sòl, la utilització d'adobs animal o irrigació;  utilització de combustible vegetal a forns o altres estructures de combustió;

(b) sistemes de construcció protohistòrics: principalment alçat ex novo de tres recintes (corresponents a una instal·lació de premsat per vi o oli). Per aquest projecte es restituiran els processos de treball i els materials utilitzats en època ibèrica i dels quals hi ha evidència arqueològica al jaciment. Permetrà experimentar sobre els diferents processos constructius d'una casa, així com el seu manteniment i conservació. La conclusió d'aquesta edificació permetrà procedir als primers premsats experimentals.

(c) producció de ceràmica ibèrica: en aquest projecte es vol incidir en la construcció de les diferents parts que componien els forns ceràmics ibèrics, recreant les tècniques constructives de l'època. Es treballa en la construcció una rèplica del gran forn de la Casa Grande (Alcalà de Xúcar) i es construiran reproduccions dels forns de Pontons (Alt Penedès).

Metodològicament a més de la contrastació de les dades arqueològiques amb els obtinguts de l'experimentació, pretenem afegir altres com són els dels projectes etnoarqueològics realitzats per l'equip a l'oest de Tunis i a l'Atlas marroquí.

2. Paral·lelament, com hem dit, s'han establert els ponts amb el món de l'educació, fent l'esforç d'incorporar els continguts d'aquesta disciplina a l'ensenyament. L'aproximació del públic escolar i familiar a l'arqueologia no solament com patrimoni monumental – representat en el jaciment consolidat i visitables d'Estinclells – sinó també com vivència « empàtica » cap als homes i les dones del passat i sobretot també la integració al procés científic de l'experimentació, se'ns presenta com una oportunitat única per obrir un gran camp a l'educació de la tolerància, el civisme i la integració social del jovent a partir del reconeixement del patrimoni comú, de les tècniques tradicionals, allunyant-nos de l'arqueologia i el patrimoni vistos exclusivament com un fet monumental.

En aquest projecte científic i educatiu estan implicades a més diverses associacions culturals, de tradicions populars, així com agricultors, fusters, ferrers i ceramistes del poble de Verdú i de la comarca. Aquest fet permet doncs també un arrelament en el teixit social més enllà del contacte escolar o dels visitants.

  • AMR, UMR5140, CNRS, França, 2011-2014

Archéologie des milieux et des ressources. Axe 2: Economie des Ressources et exploitation des milieux. (Arqueologia dels medis i dels recursos. Eix 2: Economia dels Recursos i explotació dels medis)

Les relacions societats-medis durant l'Holocè constitueixen la problemàtica general de l'equip de recerca. S'estructura en diferents escales espacio-temporals per la col·laboració col·lectiva de disciplines que integren les Ciències Humanes i Socials (arqueologia, història, geografia) i les Ciències Naturals (geomorfologia, botànica, zoologia).

Dos camps de recerca principals resumeixen les temàtiques desenvolupades. D'una part les relacions de les societats als factors i fenòmens naturals: canvis climàtics, dinàmiques morfosedimentàries litorals, lagunars o fluvials, dinàmiques de la cobertura vegetal, entorn animal. De l'altra l'economia dels recursos i els modes d'explotació dels medis controlats o naturals, a través de la posada en evidència dels processos d'aprovisionament, de producció, o de gestió, pel reconeixement de les pràctiques humanes (a travès de l'evolució de les tècniques), de les limitacions ambientals, i en complement, per aspectes biogeogràfics, evolutius i econòmics.

Les línies de recerca desenvolupades per membres del GIP en aquest context estan en relació principalment amb l'agricultura i els recursos vegetals, a partir de diversos subprojectes:

- L'explotació i gestó dels productes vegetals a Lattara i el seu entorn durant l'edat del ferro i el període romà.

- La producció i circulació dels productes vegetals a l'edat del Ferro i l'època romana: els comptoirs litorals del Languedoc i de Catalunya i el país interior. L'objectiu és identificar la circulació a partir de l'evidència de les vies de comunicació, mesurar l'escala i caracteritzar-la a través de tres grans zones: la costa oriental del Languedoc; la Vall de l'Ebre, del Segre i del Cinca; la costa central de Barcelona i les seves comarques interiors.

Per un altre costat el creuament de les dades resultants dels recursos naturals d'origen animal i vegetal és una de les línies de recerca fonamentals, de caràcter sintètic que té com a finalitat emparellar les dades arqueozoològiques (mamífers, aus, peixos) i arqueobotàniques (essencialment carpològiques).

La Fortalesa Porta Oest Camp Frisó Façana Est Fossat Doble Fossa i Basses Primer Fossat Rampa Fortificada Accés Nord Porta Nord Recinte Cultural Vilars II Casa Vilars 0 Casa del Ferrer Vilars II Urbanisme interior Porta Oest i Torre Claveguera Pou Central Testimoni Porta Est Casa de Vilars I Web de Vilars Cases Carrers Pou Camp frisó Torres Portes Muralla Fossat Accés porta Nord Recinte cultual Centre poder Món simbòlic Economia