Bon dia,
Respecte a la pregunta de la població, desconeixem amb exactitud quina seria la població total en el segle IV, ja que les restes d'hàbitat d'aquesta època son molt escasses i només concentrades al Testimoni central. Tot i així sabem que en les primeres fases d'ocupació estariem parlant d'unes 125-150 persones aproximadament, depenent del sistema de càlcul que fem servir. De les fases ibèriques els càlculs es compliquen molt més, tot i que seria imaginable pensar que mai van habitar el poblat molts més ni molts menys habitants que a l'inici.
Respecte a la planta dels sectors, estem treballant amb ella i properament us annexarem una planta de detall amb sectors a les explicacions per al diari d'excavació.
Moltes gràcies pel vostre suport i seguiment. Rebeu una salutació cordial
Jordi Martínez
24 febrer 2015
Benvolguts, felicitats per la web, completa, clara. Una pregunta al segle IV a.c. quina població estimada podría encabir-se a Els Vilars? Moltes gràcies, terbertran@yahoo.es
26 novembre 2014
Benvolguts,
M'agrada moltíssim llegir el vostre diari d'excavació doncs sóc arbequina. Encara que visc fora visito vilars periòdicament i recordo molt bé les primeres visites al poblat amb els profes de l col.legi quan féiem EGB. Malgrat això sovint em costa ubicar-me en les explicacions ja que em perdo amb els sectors. Volia demanar-vos si podríeu posar un mapa esquemàtic ubicant els sectors.
Molt Cordialment,
Dolors
17 abril 2014
Vam visitar el passat diumenge la Fortalesa d'Arbeca, com a complement de la I cursa dels Íbers que va tenir lloc i us felicitem tant per l'organització de la cursa com per les vostres excavacions i per la magnífica visita guiada que ens vau oferir. Continueu treballant així i doneu a conèixer aquesta part de la vostra història, que és la història de tots. Molts ànims des de Vila-seca.
03 abril 2014
Hola Jordi,
Doncs moltíssimes gràcies! Estaré atenta per quan surti la informació.
Em dic Tània i sóc estudiant d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona. Tinc entès que altres anys han pogut participar estudiants en les intervencions arqueològiques al jaciment dels Vilars d'Arbeca i m'agradaria saber si aquest any també hi haurà campanya i, en cas de ser així, si tindria opció de participar-hi.
Aquest és el meu correu electrònic: taniaescuer@gmail.com. Agraeiré qualsevol informació que em pugueu faciliar.
Moltes gràcies per tot.
Tània*
09 desembre 2013
Grácias Alberto... Tu comentario es de esos que animan, que reconfortan... Con el tiempo han pasado por Vilars unos 500 estudiantes y podemos decir con orgullo que se ha convertido en una escuela de arqueólogos y arqueólogas y resulta muy gratificante encontrar antiguos alumnos y alumnas ejerciendo la profesión y, no te digo, si guardando un recuerdo tan afectuoso como el tuyo... Vilars ha sido como una especie de sueño que se ha ido haciendo realidad poco a poco... No ha habido milagros; si muchos años de trabajo y constancia y, al final, recursos. Por eso está como está, impresionante. Siempre tuvimos muy claro que teníamos entre manos, si bien es cierto que todo ha acabado siendo más complejo, más monumental de lo esperado... Tengo una carpetita llena de aquellos dibujos entrañables a los que haces referencia, algunos aliñados; Pilar Vázquez, no recuerdo si coincidistes con ella, también tenia algunos guardados.
Me encantaria que vinieras a Lleida y poder visitar juntos la Fortaleza.
Un abrazo en nombre propio y de todo el equipo. Esperamos verte.
Emili.
05 desembre 2013
Hola a todos los amantes de Els Vilars,
Sorprende la exactitud de un dibujo que hizo Emili en un mantel del restaurante La Fassina hacia 1991 con lo que el tiempo ha sacado a la luz. La planta del poblado es la misma . Yo participé durante tres campañas excavando en el poblado cuando estaba estudiando la carrera en la Universidad Complutense y tengo unos recuerdos marcados a fuego en mi memoria y en mi corazón. No sólo por lo espectacular del yacimiento y la técnica arqueológica empleada, sino también por el magnifico equipo humano que teniamos al frente: Emili, Ignasi, Angel, Joan, Natalia...Mi intención es visitar Els Vilars cuanto antes..es más este verano sería un buen momento para rememorar aquellos tiempos entrañables.
Alberto Portela Soria.
03 abril 2013
Bones a tots i a totes.
El meu nom és Pau, sóc un estudiant de la UB que cursa 2n del Grau d'Història i m'agradaria saber si és possible participar a les campanyes d'intervenció arqueològica al jaciment dels Vilars d'Arbeca aquest estiu. Podria saber on i quan apareix la informació per accedir a la inscripció?
Primer de tot agraïrte la pregunta, ja que aquest també és un dels propòsits d'aquest apartat.
Aquest és un tema poc treballat a la Fortalesa (de fet l'estudi del territori i és un projecte de recerca d'un membre del grup i que esperem que es pugui començar aviat), d'altra banda hi ha un article que referencia aquest fet:
ALONSO, N., GARCÉS, I., JUNYENT, E., LAFUENTE, A., LÓPEZ, J.B., MIRÓ, J.Mª., ROS, Mª.T., ROVIRA, C. (1996), "L'assentament de Els Vilars (Arbeca, les Garrigues): Territori, recursos i activitats productives", Actes de la Taula Rodona "Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 ANE a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la Depresió de l'Ebre", Gala 3-5, Sant Feliu de Codines: 319-339.
Per fer un resum: l'ocupació de l'entorn de la Fortalesa varia al llarg dels quasi 500 anys en que s'ocupa. Coneixem jaciments propers amb els quals hi hauria una visió i un contacte directe. Pel que ens preguntes, creiem que no seria descabellat pensar en que es poguessin avisar d'un poblat a un altre.
Durant la primera edat del ferro coneixem diversos jaciments propers: El tossal del Seba a Belianes o L'estany a Arbeca, amb visió directa i en els quals la connexió seria possible. Existeix presència també a La pleta o Castellsalvà a Belianes, però es tracta d'un espai d'enterrament aparentment.
Durant l'ibèric ple, existeix una connexió amb molts jaciments, entre els que es veurien i podrien formar una xarxa: al oest Les borgetes d'Arbeca, al centre Vilars i a l'est La Pleta de Belianes (en la seva fase del segle IV aC), i des d'aquesta es coneix visió directa amb els Estinclells a Verdú (tot i que aquest jaciment és cronologicament posterior a Vilars), etc...
Per tant no es desencertat pensar en un seguit de connexions visuals que permetessin avisar els jaciments. Tot i això, la disposició del poblament al voltant de Vilars és un objecte d'estudi que pot donar moltes sorpreses més.
Moltes gràcies, espero haver resolt el teu dubte.
Jordi Martínez (arqueòleg i webmaster)
10 gener 2013
Els Ibers situats a l' àrea de la depressió prelitoral compten amb un gran nombre de poblats, situats en turons: Ca n' Olivé, Puig Castellar, Castellruf (Martorelles), Turó d'en Boscà (Badalona)., dominaven visualment la zona costerera de la Laitania, i servien com de torres de Guaita i es comunicaven en reflexos,
En el cas de LA FORTALESA, que esta al Pla, No hi havien unes torres de Vigilancia o llocs més elevats que poguessin alertar de qualsevol perill.
Albert Segarra Arnau
Jordi Martinez
10 gener 2013
Corregit! A tu, moltes gràcies per la puntualització. L'horari encara era el de l'estiu, que no havia estat revisat. Seguim treballant.
Jordi Martínez
(webmaster)
10 gener 2013
Caldria rectificar els horaris de cap de setmana i la gratuïtat que especifiqueu a la web, doncs no hem de portar als visitants a engany, ni que sigui involuntari.
Gràcies.
05 novembre 2012
Albert,
En cert sentit, tens raó i encara et quedes curt: es pot afirmar que Vilars és la Fortalesa dels Ibers, no dels ilergets sinó de tots els ibers... Vull dir amb això que les seves característiques excepcionals la fan única en el món ibèric. Tots els assentaments ibers estaven defensats i generalment, com saps, encimbellats en turons; molts d'ells disposaven de muralles, torres, portes fortificades i fossats, formant part de sistemes més o menys sofistificats, però en cap cas coneixem una fortificació tan complexa.
Sent rigorosos, no podem oblidar, però, que aquesta excepcionalitat és conseqüència també del treball desenvolupat durant molts anys que ens ha permès saber tot el que sabem d'ella, mentre que ho ignorem quasibé tot de la pràctica totalitat dels emplaçaments ilergets i, entre ells, no podem dubtar que n'hi haurien nuclis fortificats com Vilars i altres, com pobles i petites ciutats, protegits per defenses tant o més espectaculars. Per exemple, d'Iltirta no en sabem res, d'Atanagrum tampoc, la primera destruïda per les construccions posteriors al Turó de la Seu, la segona, desconeguda, no sabem on para...
Per altra banda, la fortalesa arbequina visqué uns segles, del VIII fins ben avançat el VI, anteriors al desenvolupament de la civilització ibèrica i assolí el seu màxim esplendor durant el segle IV a.C. El món ibèric encara tindria corda durant molt temps i un brillant segle III a.C. per endavant, abans que els romans esclafessin les revoltes d'Indíbil i Mandoni... I, llavors, ja feia prop de cent anys que la Fortalesa havia estat abandonada. Emili Junyent.
02 novembre 2012
Pregunta dirigida a l· Emili Junyent.
En una publicació del Museu d' Arqueologia de Catalunya. Girona.. Considerava a MAS CASTELLAR DE PONTÓS duurant l' Edat del Ferro com EL GRANER DE L' EMPORDÀ.
QUESTIÓ:
Podriem dir el mateix . d' ELS VILARS. LA FORTALESA. del Ibers d' Ilerda. Ilergetes.?.
Albert Segarra i Arnau.
Arq.Tècnic. Pèrit Judicial Immobiliari.
Nota. Sóc un Fan d' ELSl VILARS.
26 octubre 2012
Ja està canviat! Moltes gràcies! Esperem noves aportacions, comentaris i opinions sobre la web i el jaciment!
Jordi Martínez
26 octubre 2012
Isidre, tens raó... De moment ho deixarem en Lleida, Catalunya, Espanya i veurem quan ho canviem. I una qüestió relacionada: com volem la màxima visibilitat estatal i internacional, quan la tinguem consolidada, haurem d'entrar en els idiomes i afegir llengues. Ara la visita virtual es pot fer, a més d'en català, clar, en castellà i en anglès i incorporem articles o materials en francès i anglès. Emili Junyent.
26 octubre 2012
Us felicito per la nova pàgina de la fortalesa dels Vilars. La gent podrà entendre millor de quin jaciment es tracta i quina és la seva importància. Només una que m'ha cridat l'atenció, he vist a la presentació (Lleida/Espanya), no seria millor (Lleida/Catalunya)?
Endavant,
Isidre Pinyol
